Silvia Surià: “No són conscients del que ells ens ensenyen cada dia”

Quan es parla de futbol, no s’acostuma a parlar de futbol inclusiu. Cada cop hi ha més clubs que aposten pel futbol inclusiu, a Ripollet el club que aposta per ell és l’Escola Futbol Base Ripollet. La Silvia Surià i Àlex Garcia i alguns jugadors ens expliquen com se senten després de pujar de categoria i pujar de la Lliga de bronze a We League 7 a Lliga de plata. 

Què ha estat per a vosaltres entrenar a aquest equip?
Silvia Suria (entrenadora): Només puc dir que és el millor equip que hi ha a Ripollet i a la comarca. Ells estan tota l’estona agraïnt-nos tot el que fem per ells, però no són conscients que en realitat són ells els qui ens ensenyen cada dia. Quan tinc un mal dia, ells són la meva millor medicina. 

Àlex Garcia (segon entrenador): Nosaltres som igual que ells. Per a mi ells són gent normal, no m’agrada això d’inclusiu. 

Silvia, ets de les poques dones que està trencant barreres en el futbol. T’has trobat problemes?
S.S: Amb ells no he tingut cap problema. El que he tingut quan hem anat a partits a fora és que els entrenadors van abans 
a l’Àlex, que a mi. Quan jo soc l’entrenadora. Això encara està molt antic. 

Àlex, tu has entrenat futbol femení. Si haguessis d’escollir, amb quin et quedaries?
À.G: Si hagués d’escollir,m’agradaria amb els dos, però si he d’escollir un, em quedo amb aquest equip. 

Com és passar de tenir a la Silvia de jugadora a tenir-la d’entrenadora amb tu?
À.G: Ho portem molt bé. Ens agrada i com ella diu, quan arribes aquí [al camp] se t’obliden tots els teus pro-blemes. És molt fàcil portar aquest equip. 

Què sentiu havent aconseguit aquesta copa?
À.G: Molta satisfacció. És un grup molt unit i ells ho tenen molt clar. 

Miquel Montserrat (jugador): Em sento molt satisfet. Hem estat lluitant molt i el meu gran somni des que vaig començar en aquest equip era aixecar un títol, treballant partit a partit. 

Què és per a vosaltres jugar a l’Escola Futbol Base?
Marc Martínez (jugador): Per a mi és com estar en família. Hem fet un grup molt unit. Entre jugadors, familiars, afició... ha estat espectacular. Sentir aquests colors ha estat molt bonic. 

Raúl Francés (jugador): És més que un club, és un sentiment. És el clar exemple que el futbol no és un esport. Vaig arribar després d’una recaiguda de lesió important i des del primer moment em van estar recolçant.