Silvia Surià: “No són conscients del que ells ens ensenyen cada dia”

Quan es parla de futbol, no 
s’acostuma a parlar de futbol in-
clusiu. Cada cop hi ha més clubs 
que aposten pel futbol inclusiu, 
a Ripollet el club que aposta per 
ell és l’Escola Futbol Base Ripo-
llet. La Silvia Surià i Àlex Garcia 
i alguns jugadors ens expliquen 
com se senten després de pujar 
de categoria i pujar de la Lliga 
de bronze a We League 7 a Lliga 
de plata. 
Què ha estat per a vosaltres 
entrenar a aquest equip?
Silvia Suria (entrenadora):
Només puc dir que és el millor 
equip que hi ha a Ripollet i a 
la comarca. Ells estan tota 
l’estona agraïnt-nos tot el que 
fem per ells, però no són cons-
cients que en realitat són ells 
els qui ens ensenyen cada dia. 
Quan tinc un mal dia, ells són la 
meva millor medicina. 
Àlex Garcia (segon entrena-
dor): Nosaltres som igual que 
ells. Per a mi ells són gent nor-
mal, no m’agrada això d’inclusiu. 
Silvia, ets de les poques 
dones que està trencant 
barreres en el futbol. T’has 
trobat problemes?
S.S: Amb ells no he tingut cap 
problema. El que he tingut quan 
hem anat a partits a fora és 
que els entrenadors van abans 
a l’Àlex, que a mi. Quan jo soc 
l’entrenadora. Això encara està 
molt antic. 
Àlex, tu has entrenat futbol 
femení. Si haguessis d’esco-
llir, amb quin et quedaries?
À.G: Si hagués 
d’escollir,m’agradaria amb els 
dos, però si he d’escollir un, em 
quedo amb aquest equip. 
Com és passar de tenir a la 
Silvia de jugadora a tenir-la 
d’entrenadora amb tu?
À.G: Ho portem molt bé. Ens 
agrada i com ella diu, quan 
arribes aquí [al camp] se 
t’obliden tots els teus pro-
blemes. És molt fàcil portar 
aquest equip. 
Què sentiu havent aconseguit 
aquesta copa?
À.G: Molta satisfacció. És un 
grup molt unit i ells ho tenen 
molt clar. 
Miquel Montserrat (jugador): 
Em sento molt satisfet. Hem 
estat lluitant molt i el meu gran 
somni des que vaig començar 
en aquest equip era aixecar un 
títol, treballant partit a partit. 
Què és per a vosaltres jugar a 
l’Escola Futbol Base?
Marc Martínez (jugador): Per 
a mi és com estar en família. 
Hem fet un grup molt unit. En-
tre jugadors, familiars, afició... 
ha estat espectacular. Sentir 
aquests colors ha estat molt 
bonic. 
Raúl Francés (jugador): És 
més que un club, és un senti-
ment. És el clar exemple que el 
futbol no és un esport. Vaig arri-
bar després d’una recaiguda de 
lesió important i des del primer 
moment em van estar reco-
lçant.