La vorera: espai públic o extensió del negoci?

El que per a uns és un moment de relaxació, per a altres s’ha convertit en un desafiament. És un laberint d’obstacles i costa molt  de passar. Quan un establiment ocupa gairebé tota  la vorera, obliga el vianant a realitzar multitud de maniobres.

Persones en cadira de rodes: El que per a algú que va a peu és una “molèstia” per a una persona en cadira de rodes és un mur infranquejable.

Persones amb discapacitat visual: L’ús del bastó blanc requereix guies clares (com la línia de façana). Trobar-se amb una “selva” de potes de cadires, para-sols i pissarres mòbils desorienta i posa en perill la seva integritat física.

Mobilitat reduïda i carrets: Gent gran amb caminadors o famílies amb cotxets de bebè veuen retallada la seva autonomia perquè no disposa de l’amplada mínima per passar amb seguretat. No es tracta d’anar en contra de l’hostaleria, si  no d’exigir el  compliment estricte de les ordenances municipals. Una terrassa ha de tenir un espai

delimitat que respecti sempre els vianants i que sigui accessible i lliure d’obstacles. El carrer és de tots. És hora que els ajuntaments i els propietaris de locals entenguin d’una vegada que l’accessibilitat no és un luxe, sinó una necessitat bàsica de ciutadania. Si la vorera no és de tots, aleshores no és pública.