Preguntes

Quan l’alcalde i els regidors de torn es reuneixen amb les diferents patronals locals, algú els pregunta per l’estat del català a les seves empreses?

L’Ajuntament s’ha plantejat utilitzar l’Oficina de Protecció dels Drets Lingüístics per defensar els drets dels consumidors en l’etiquetatge dels productes en català, per exemple?

La Llei 22/2010, de 2 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, en l’article 128-1 diu: «Les persones consumidores, en llurs relacions de consum, tenen dret, d’acord amb el que estableix l’Estatut d’autonomia i la legislació aplicable en matèria lingüística, a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin».

Col·labora l’Ajuntament amb les escoles per incrementar el potencial catalanitzador? Per exemple, reforçant el paper que ha de tenir l’escola en la potenciació del català com a llengua entre iguals.

Quantes actuacions de l’Agència Catalana de Consum per vulneració lingüística hi ha hagut a Ripollet? Jo ho sé; el que no sé és si l’Ajuntament ho sap.

El Pacte Nacional per la Llengua només proposa mesures pal·liatives. L’estranger que “no s’integra”, el catalanoparlant que “no manté” el català i l’empresari que “no exigeix” la llengua als seus treballadors són reflex d’un mateix problema: encapsular la defensa del català en un Pacte Nacional per la Llengua, en una conselleria exprés, és probablement l’error més greu del govern Illa. La raó és que sembla que la llengua no sigui un problema de país, sinó d’un departament del Govern.

A Ripollet, el que demano és, com a ciutadà català que se les ha de veure amb agressions lingüístiques de tot tipus (allò del territori “comanche”), que el govern local no apliqui allò de veure-les venir i inverteixi amb recursos locals —dels tributs que paguem tots i totes, també els catalans— en el reforç de les polítiques lingüístiques que puguin venir d’administracions superiors.

Malgrat que el que reivindico pugui semblar utòpic o tenir mala peça al teler, per somiar encara no ens cobren.