De portes enfora

Les dones ja no ens conformem a seguir sostenint la vida des de l'àmbit domèstic, ni ens serveix limitar-nos a aplaudir des de la barrera, relegades al paper d'acompanyants i apartades de la presa de decisions. La nostra veu ja no serà silenciada perquè hem deixat de queixar-nos i de demanar permís. Estem aprenent a construir espais propis que ens permeten expressar-nos lliurement, sense el temor crònic a ser infravalorades.

Ara participem i prenem decisions, creant el nostre propi discurs. Ens ajuntem, reflexionem i ens escoltem per pensar alternatives i suggerir propostes, reconeixent el valor de les nostres idees sense sentir que, pel fet de ser dones, no estem qualificades per liderar. Estem aprenent a viure lluny de la subordinació i dels rols que s'ajusten al que s'espera de nosaltres. No és discriminació ni és exclusió: és reorganització. Ja no assumim la nostra presència únicament de portes endins; ara ocupem l'espai públic que ens pertany per dret. I tot i que seguim sostenint i cuidant com hem fet sempre, ara també ho fem amb una consciència nova: de portes enfora.

Com bé va capturar l'essència Alejandra Pizarnik:

"Soc dona. I una escalfor entranyable m'abriga quan el món em colpeja. És l'escalfor d'altres dones, d'aquelles que van fer de la vida aquest racó sensible, lluitador, de pell suau i cor guerrer."