Percepcions

Les enquestes marquen tendències: això diuen els entesos. Al meu parer les darreres enquestes publicades no mostren ben bé un gir ideològic, sinó una reordenació profunda de les guerres culturals que, des de fa anys, s’han anat acumulant en aquest país. La política catalana post-Procés s’ha transformat en un conflicte cada cop més cultural i de valors, en què la identitat —especialment la llengua—, la fallida dels serveis públics (infraestructures viaries, sanitat, educació) i la sensació de pèrdua del control sobre la immigració comencen a pesat més que els eixos dreta-esquerra i/o independentisme-unionisme.

L’element més significatiu del gir que comento és, doncs, que una part de l’electorat independentista ha deixat de prioritzar la qüestió nacional per passar a focalitzar: la immigració (percebuda com a excessiva), la seguretat (multireincidència delictiva, etc.) o la preservació de maneres de ser i estar (la indumentària d’algunes dones musulmanes, etc.)

Segons dades del CEO el nombre de respostes que reforcen la impressió que a Catalunya hi ha més immigrants dels que hi viuen en realitat s’ha duplicat... en només un any! Estem davant d’un veritable cop de volant.

El més preocupant de tot plegat és que aquestes percepcions —no per força relacionades amb dades objectives— són el combustible perfecte per a qualsevol formació política que decideixi articular el malestar en termes de protecció cultural i defensa del territori.

El sondejos  no anuncien només un canvi electoral, sinó un veritable gir que va més enllà de l’aritmètica parlamentaria i de les fluctuacions electorals habituals. Avui la batalla política catalana té poc a veure amb l’any 2017, malgrat que certs lideratges suggereixin el contrari. El relat en disputa és ara qui som i qui volem ser (o potser qui, o què, NO volem ser...).