On serà la cultura?

Ara que es van definint els caps de cartell de la llarga precampanya municipal —la majoria d’ells amb experiència de govern i repetidors gairebé tots—, cal fer memòria. El 9 de juny del 2023 —en un article titulat: On era la cultura?—, vaig fer notar la nul·la referència a res que tingués a veure amb la cultura en aquella campanya electoral. A Ripollet, les infraestructures culturals van camí del col·lapse. El que pot semblar una mostra de salut, pot ser un còctel explosiu si no s’hi posa remei.

M’explico:

-El Centre Cultural pateix saturació d’espais. Si a no més de cent metres hi ha l’antic recinte Mercadona... Per què no hi apliquem un polsim de descentralització?

-El Teatre Auditori gairebé està a petar: cal una espai multidisciplinari que el descongestioni. On? A cinquanta metres hi ha el descampat que serveix d’aparcament. Caldria parlar amb el propietari i posar totes les cartes damunt la taula: negociació, en diuen.

-La Biblioteca, ai!, la biblioteca! Se li ha demanat tanta implicació en activitats teixidores de xarxa, que s’ha fet petita. S’ha d’activar, sí o sí, la Biblioteca Central. Tant fa qui l’hagi impulsat: la Biblioteca Central ha de ser una estratègia de poble, més enllà de qui governi en cada període electoral.  

-Un suggeriment: una Fundació és la millor eina per connectar patrimoni cultural privat amb el patrimoni públic.

I tot plegat, sense oblidar que la missió de qualsevol equip de govern, hauria de ser no descuidar mai el teixit associatiu, cultural i artístic. Aquest teixit és el que fa que Ripollet, encara no sigui el cul de sac de l’Àrea Metropolitana de la ciutat dels prodigis. Les propostes hi són, el que cal és voluntat política assaonada amb un gotim de diàleg i un pessic de visió de futur.