El govern del “no”: les escoles de Ripollet perden

El rebuig del govern de Ripollet a una proposta per millorar les escoles no és només una discrepància política: és un símptoma. Quan una moció oberta al diàleg, sense retrets ni sigles, cau sense ni tan sols intentar-se negociar, el problema no és el contingut, sinó la voluntat.

El govern de Tirado ha optat per una lògica preocupant: si la proposta no és seva, no prospera. I això empobreix la política local. La gestió pública no hauria de ser una cursa per penjar-se medalles, sinó una eina per resoldre necessitats reals. Perquè les escoles, l’educació dels nostres infants, ho són.

Resulta difícil entendre el “no” a un pla participatiu, finançat i pensat per anticipar oportunitats. Més encara quan l’alternativa és un discurs que s’excusa en el “ja s’està fent” sense concrecions. La manca de transparència i planificació no es pot maquillar ni amb eslògans ni amb fotos a xarxes socials.

Aquesta actitud, reiterada, erosiona la confiança i bloqueja acords de ciutat. La política municipal necessita menys tacticisme i més responsabilitat compartida perquè negar-se a debatre és renunciar a governar per a tothom.

Tot i això, potser el més preocupant no és aquest “no”, sinó tenir un govern que no governa a favor de les necessitats de la gent, sinó pels seus interessos de partit. De nou, Ripollet hi tornem a perdre.