Aquest 8 de març, les Dones amb Discapacitat de Ripollet volem recordar una realitat que sovint queda invisibilitzada: “la nostra
és una doble lluita”.
En un món que encara ens mira amb paternalime o indiferència, patim una doble discriminació: la de ser dones en una societat masclista i la de tenir una discapacitat en què no se’ns considera ciutadanes de ple dret. Se’ns posen barreres tant físiques com mentals i socials. El mercat laboral ens tanca la porta i el sistema de cures ens infantilitza, negant-nos el dret a decidir sobre els nostres cossos. Ser dona amb discapacitat ens exposa a patir un risc més elevat de violència masclista. Les dones amb dis-
capacitat volem polítiques reals i accessibilitat universal. Reivindiquem un feminisme que ens inclogui a totes, sense cap excepció; que tant les nostres cadires de rodes com els nostres audiòfons o les nostres crosses no ens facin “menys dones”.
Que tant les nostres cadires de rodes com els nostres audiòfons o les nostres crosses no ens facin “menys dones”
La igualtat no serà real fins que totes les dones, tant les que caminen com les que van assegudes, vagin lliures i sense por cap a un futur digne.
Veure Comentaris