Un 8M per seguir construint juntes

No fa encara cent anys, l’escriptora Virginia Woolf exposava allò de que les dones hauríem de tenir una cambra pròpia per poder expressar-nos. Avui dia, lluitem encara pel dret a tenir-la i també perquè aquesta sigui accessible a totes nosaltres, independentment de les circumstàncies que ens afecten. Ripollet no queda al marge del clima social i polític que ens envolta. Si bé al llarg de tots aquests anys les ripolletenques hem assolit algunes victòries en el nostre petit univers, encara queda molta feina per fer: som minoria absoluta al nomenclàtor municipal i a les juntes d’entitats, malgrat que som majoria sostenint l’activitat social i cultural de la ciutat. La nostra feina segueix sent invisible. Ja fa anys que les dones de la ciutat bastim xarxes de suport i resistència sobre els fonaments de les que ens van precedir. Darrerament ens enfrontem a l’embat d’idees i persones que volen ensorrar-les i tornar-nos al silenci i la ignorància que la Woolf i tantes altres del seu temps van denunciar. Aquest 8 de març és només un fil més del gran tapís que fem entre totes, del que ens sosté fins i tot quan la nostra veu encara no és benvinguda o prou escoltada a alguns espais. Però la lluita, la representació i l’empenta no s’aconsegueixen en un instant: visquem cada dia com si fos un 8M, amb força, passió per allò que fem i sense por a reclamar els espais que ens pertanyen, al present i a la memòria col·lectiva. I fem-ho juntes.