Un municipi que es fa amb gestos

Hi ha municipis que es dibuixen amb carrers. I n’hi ha que es dibuixen amb persones. Ripollet és un d’aquests. El mapa més autèntic està fet de rostres, mirades i gestos que donen forma a la vida quotidiana. No són grans titulars. Són detalls que passen de puntetes però que ho canvien tot.

Hi ha qui obre la botiga quan encara és fosc i prepara el dia amb constància. Hi ha qui dedica hores a una entitat perquè creu en allò que fa. Hi ha qui acompanya infants i joves i els ofereix un espai segur per créixer. Hi ha qui cuida familiars amb una entrega que no surt enlloc. I hi ha qui saluda, ajuda i escolta perquè sap que un municipi és sobretot una manera de relacionar-nos. Sense aquestes persones Ripollet no tindria la mateixa ànima.

En temps accelerats costa recordar que el valor d’un municipi no depèn només de les obres o dels pressupostos. Depèn de la manera com ens tractem. Depèn dels gestos que fem sense esperar res. Depèn de la capacitat de crear comunitat a partir de la quotidianitat més senzilla.

Ripollet és ple de persones que fan que les coses funcionin. Que sumen. Que donen exemple sense voler-ho. Elles són els paisatges humans que donen sentit al nostre municipi. Gràcies a elles Ripollet continua essent un lloc proper, viu i ple de dignitat quotidiana.