Toni Brualla (Tresorer): “S’ha de fer una bona base des de les escoles”

El Club Bàsquet Ripollet és un dels clubs de bàsquet més antics de Catalunya i d’Espanya. Es va fundar l’any 1931 i en poc temps es convertirà en un club centenari.

Fa unes setmanes esclatava la preocupació d’uns socis amb el futur del bàsquet femení. Per aquest motiu i per saber la situació del club, el TOT ha parlat amb el president, el tresorer i un dels secretaris del CB Ripollet.

Com està ara mateix la situació del club?

Modest Serra (president): Bé, la situació del club malament no està. Vull dir, estem bé. Aquest any tenim 13 equips. Dels 13 equips tenim tres femenins, tenim un infantil femení, tenim un Sub20 femení i el sènior femení. I després tenim els altres 10 equips. De fet, hi ha dos minis que són mixtes i els primis també són mixtes. I la resta, doncs, són masculins.

Com us ha afectat la informació que sortia sobre un grup de socis que deien que el femení estava en perill?

M.S.: Bé, el problema que hi havia amb aquest equip, el sabíem. Tampoc esperàvem que anessin plegant les noies aquestes. Teníem constància de les lesionades, però que anéssim plegant això no ho esperàvem. Però bé, és aquest equip. El sub20 està sencer, l’infantil està sencer, i toquem fusta i continuem així. Pocs que hi ha, costa mantenir. És clar, no agrada que diguin aquestes coses. Tots estem lluitant per mirar de poder fer i s’han fet coses pels equips femenins i també pel sènior femení. Ja veníem de fa dos anys que es va desfer tot l’equip perquè la meitat eren veteranes d’aquí que van deixar-ho, van decidir plegar, que deixaven de bàsquet i els altres que venien de fora van plegar i al darrere van construir un senior nou que era l’assumpte 25 que teníem, que de fet és aquest aquí.

Toni Brualla (Tresorer): Crec que un dels problemes que tenim en aquest poble és que ens equivoquem en els canals de comunicació. És a dir, jo el que es va dir sobre el femení,  que entenem perfectament el missatge i la preocupació. Però que això surti sense que el club ho sàpiga, dius, coi, i per què no ho parlem entre tots? No ens hem de dividir, és al revés. Hem d’ajuntar forces. Com més siguem millor i si la proposta que es va formular personalment i crec que dividir és encara empitjorar les coses
quan a més és evident que els femenins costen moltíssims. S’ha de fer una base des de les escoles i que l’Ajuntament ajudi també a promocionar l’esport femení del bàsquet. És clar, si potències des de la base, arribarà un moment que tindràs un femení del poble a dalt.

Com va anar l’assemblea de socis que vau tenir amb el Sant Gabriel per fer la fusió?

M.S: Bé, nosaltres ja fa molt temps que parlem amb el Sant Gabriel i ells amb nosaltres. Però a l’hora de l’entesa, nosaltres també ens devíem al soci. Sí que és veritat que tothom volia ajuntar-nos, però sempre amb unes condicions tant per una part com per l’altra. El que passa és que ells només ens van deixar fer una unió, no era unificació. Pots guanyar coses, però també perds coses i és aquí on va entrar el soci i va dir que no volia perdre la història. Bé, el soci va dir, sobretot el dia de l’assemblea, que ells no volien perdre la història, però no van dir que no es volguessin ajuntar amb el Sant Gabriel.

T.B.: Al final el CB Ripollet d’aquí poc serà un club centenari. Lògicament, creiem també que és el club que ha consolidat dins del poble. Que no dic que el Sant Gabriel no estigui consolidat, també té 60 anys. Totalment d’acord, però al final el soci també té un sentiment d’història, de dir, no podem perdre aquesta història. Tot i que els vam intentar fer entendre que la història no es perdria. Crear un nou club no vol dir perdre la història, però no va haver-hi manera, no van voler.

Creieu que el sentiment que parlàveu abans ha pogut més que dir la unió entre entitats per guanyar un espai més en un municipi on hi ha falta d’espai?

T.B.: Sí. Per això torno a repetir el concepte aquest de dir com ajuntem al final totes aquestes dinàmiques, la dinàmica sentimental, la dinàmica més de necessitat, la dinàmica més pràctica i és per això que jo resumeixo amb dir que té intel·ligència.

M.S.: Nosaltres ajuntar també ens volíem ajuntar, no per guanyar espais. Ho volíem fer per ser més gent.

Com valoreu les instal·lacions que té Ripollet?

José Luis Garcia (secretari): Les instal·lacions que se’ns proporciona ara fan que hi hagi equips que aquí (al Barneda) només puguin entrenar una sola vegada a la setmana.

Quin balanç feu de la temporada a nivell general?

M.S.: Esportivament tampoc anem tan malament. Hi ha algun equip que va força bé, els altres més o menys estem tots a la meitat. Tots estem allà lluitant. L’únic que va malament és el sènior femení.

J.L.G.: Pensa que al final hem fet base quatre anys. Quan inicies una base des de zero és començar des de zero realment. La gent que arriba aquí possiblement és la primera vegada que trepitja una pista de bàsquet, que serà ensenyada des de zero. El nivell d’aprenentatge és molt llarg, però, mica en mica anem pujant el nivell.