Carla Gelabert: “Aquest esport m’aporta disciplina i constància”

La Carla Gelabert és una noia ripolletenca que enguany ha estat premiada en els Premis de l’esport 2026. Gelabert competeix en el Ripollet Unió Atlètica, des de ben petita. Actualment combina la seva preparació per a les oposicions a Mosso d’Esquadra amb els seus entrenaments al CAR de Sant Cugat. En aquesta entrevista coneixem més a aquesta jove ripolletenca.

Qui és Carla Gelabert?

Bé, doncs, soc una estudiant ara mateix, estic estudiant Mossos d’Esquadra, les oposicions, i, bé, com a atleta, ara mateix estic en la disciplina de salts d’allargada i ara més focus en triple salt.

Sempre li ha agradat l’atletisme?

Sí, des de molt petita. Vaig començar amb 6 anys. Vaig provar molt tipus d’esports. Des de natació, ball... Per un problema de peus vaig acabar fent atletisme. Ara, porto ja 13 anys d’atletisme.

Què li aporta aquest esport?
M’aporta disciplina i sobretot constància.

Amb 18 anys està al CAR de Sant Cugat. No hi entra tothom en aquest centre. Va ser fàcil?
No, perquè per estar al car has de tenir alguns requisits. I un d’ells, per exemple, tenim un nivell, campionat d’Espanya i per això em van voler agafar també. Una beca d’un any.

Quina especialitat fa ara?
Triple salt
És la que més li agrada?
Sí.
Està preparant-se també per Mosso d’Esquadra. És compatible?
Sí. Ho puc compaginar bé.

A més, m’imagino que va bé perquè et demanen també uns requisits físics, no?

No tinc gaire problema i les altres són proves teòriques, però ho puc compaginar així que tot bé. Són proves físiques, però fa
atletisme. Expliqui una mica quina relació té el que li demanen per les oposicions de Mossos amb el seu esport. Bé, a l’atletisme faig gimnàs i a les proves físiques em demanen pres banca i una cursa d’agilitat. Però tot el relacionat amb el pes ho tinc bastant bé, perquè faig gimnàs en els entrenaments. La cursa d’agilitat és el que hauria de practicar més.

Quin objectiu esportiu es marca?

El Campionat d’Espanya al pòdium. Que encara no he arribat.

Com el veu?

Bé, encara no tinc les marques mínimes per entrar, però bé, aquest cap de setmana tinc el campionat de Catalunya i a veure si puc obtenir les marques i puc entrar.

Es podria presentar també a les Olimpíades, no?
Sí, les pròximes són el 2028, però bé, ho veig una miqueta just, encara. Perquè queda un llarg camí. Si no, el 2032. Però les de 2028, tant de bo, però no, està una miqueta lluny. Encara he de millorar moltes coses i polir bastants, tècnicament moltes coses.

És un esport minoritari en el sentit visual. Quina reivindicació voldria fer des del món de l’atletisme?

Doncs potser donar més visibilitat a les escoles, instituts, per exemple, que es fessin com més jornades aquí al poble i que la gent pogués vindre, els nens, a provar i que s’interessessin més en aquest esport. Que sí que és veritat que el futbol està molt sobrevalorat.

Creu que a Ripollet se li dona importància a l’atletisme?
No, no molt.

Els atletes de Ripollet demaneu una nova pista.

Sí, des de fa ja molt de temps. Perquè, bé, clar, jo, com deia, estic en el CAR perquè també és que les instal·lacions que tenim ara mateix, el fosso per saltar, la sorra, depèn com caiguis, et pots fer mal, saps? I,en canvi, allà en el car és un altre tipus de sorra i pots caure molt més bé i no et pots fer lesions. Aquí el tartan, si se li pot dir tartan, és de part que no és tartan oficial. Faria falta més coses a la pista perquè no està en bones condicions. I el fossat és una de les coses que no està molt bé aquí a Ripollet.
Quantes hores cal dedicar a l’atletisme?
Doncs, potser dues hores al dia
Va rebre el Premid’Esportista Local Femenina Major de 18 anys. S’esperava ser nominada?
Sí. M’ho esperava. I la veritat que vaig estar contenta.
Què li van dir a casa?
Estan molt orgullosos i molt contents
I els amics i companys?
El primer dia quan vaig arribar al club em van felicitar. Però encara no he dut el premi.
Creu que l’atletisme és un esport molt competitiu?
Depèn de la persona