Manel Sánchez és l'autor del Cartell de Festa Major 2026. Foto: Laia Jubany

Cultura

Manel Sánchez: “La IA està deixant sense feina als il·lustradors”

L'il·lustrador ha estat el guanyador del Concurs del Cartell de la Festa Major de Ripollet 2026, tot i l'amenaça tecnològica actual sobre aquest sector

Amb una trajectòria artística de més de 35 anys l'antic veí de Ripollet, Manel Sánchez Recio (@inyetbook) s'enfronta a un nou repte professional, l'arribada de la Intel·ligència Artificial (IA). Sánchez és el guanyador del Concurs del Cartell de la Festa Major de Ripollet 2026, el creador d'un amable pollet vestit de diable que ja decora els carrers de la ciutat. L'il·lustrador i professor de dibuix ha aconseguit captar l'essència de la festa major de Ripollet d'una manera que la IA no podria haver fet, proclamant-se guanyador del concurs per quarta vegada. Tot i això, l'artista lamenta que la generació automàtica d'imatges és una amenaça real per la seva feina i la de tants altres il·lustradors.  

Com va escollir el tema del cartell?

Volia crear un element gràfic que fos un personatge que simbolitzés una mica la ciutat. Per a mi, el més conegut és el Poll Foll, que és la bèstia que treuen els Diables de Ripollet al correfoc, i la idea era vestir-lo una mica com si fos un dimoni. Volia una cosa molt vistosa i que representés la ciutat. Per això es veu de fons l'església, unes teulades i ambient de Festa Major.  

Cartell oficial de la Festa Major de Ripollet 2026, per Manel Sánchez

I va ser fàcil de crear el concepte?

Sí, el concepte el vaig començar creant l’esbós del personatge, vaig afegir un fons on hi havia més gent, però després vaig veure que potser distreien. Al final només va ser el Poll, i tot l'entorn de les espurnes, creant un espai central lluminós per posar unes lletres vistoses de “Festa Major” fetes a mà, que és la tipografia que s'ha fet servir pels mocadors.  

"Vaig escollir el Poll Foll perquè volia un personatge simpàtic, però amb un punt entremaliat"

Per què el Poll Foll?

Volia un personatge que fos simpàtic, però que tingués un caràcter un punt murri, entremaliat, i que fos molt llampant de colors. Els colors habituals del correfoc i de la Festa Major són sempre grocs i vermells, i volia que fos com una explosió, com una espurna; que el cel no fos blau de nit, sinó que estigués tot il·luminat amb l'ambient i la llum. Volia crear un cartell que a distància destaqués molt.  

I com es va assabentar que havia estat el guanyador?

La meva dona estava mirant les xarxes, va veure la pàgina de Ripollet i em va dir que estava nominat a la votació final. Em va sorprendre bastant perquè sempre s'havien triat tres propostes i en aquest cas n'hi havia només dues. L'altra proposta era també molt atractiva i no esperava tenir un resultat tan ampli. Em va sorprendre.  

La Comissió de Festa Major amb el guanyador. FOTO Marc Mata

Més info: Ripollet ja té cartell de Festa Major

I ara què sent en veure el cartell pel carrer?

Em fa molta il·lusió. Un dia estava passejant amb la gosseta i ho vaig veure. Sempre agrada veure una creació teva en un format gran.  

I què li han dit els amics en veure'l?

S'han alegrat molt i m'han felicitat, estan molt contents. Suposo que serà una proposta que agradarà molt. He vist que s'han fet opis per presentar la Festa Major, s'ha implantat el títol als mocadors, s’ha fet el programa de festes i surt a revistes i cartells... Com que ho vaig lliurar per capes, s'ha pogut adaptar a diversos formats.   

És el quart cop que guanya aquest concurs, però feia 10 anys que no participava, hi ha hagut molta evolució en el seu estil?

El de fa més de 10 anys el vaig fer amb un estil molt naïf, molt simple: eren uns globus amb el poll a sota. L'element del poll ha sortit en dues ocasions. Aquell el vaig fer en un matí i em va sorprendre totalment que guanyés, era una proposta molt senzilla i gràfica. Vaig repetir amb un on només sortia la cara del Poll Foll, i en un altre amb un diable.  

El correfoc sembla la seva activitat preferida. 

És el que visualment dona més joc per representar la Festa Major. Hi ha diferents opcions: pots presentar una opció on hi hagi un batibull d'imatges o actes (els trabucaires, la baixada de carretons, els gegants...) o centrar la imatge en un sol element. Jo sempre soc partidari d'enfocar-ho així, trobo que és més vistós.  

"La meva feina d'il·lustrador s'ha vist molt compromesa perquè la IA l'ha substituït"

I per què van passar 10 anys entre l'última participació i aquesta?

Per feina. Abans no tenia tant de temps lliure, sempre hi entraven encàrrecs d’il·lustració. Fa un parell d’anys que han anant baixat progressivament. La irrupció de la IA ho ha canviat tot. En l'àmbit personal, la meva feina d'il·lustrador s'ha vist molt compromesa perquè la IA l'ha substituït.  

Com ha estat això?

Estem parlant d'una carrera de 30 anys. Jo faig publicitat, feia storyboards i concept arts. Un storyboard és dibuixar en vinyetes cada seqüència d'un anunci abans de rodar-lo, i això és el primer que ha caigut. Amb la IA li dones un prompt, li expliques l'entorn i ja et troba una imatge fotogràfica o il·lustrada. També fèiem mascotes publicitàries (vam fer el Danonino, el Grumete Pescanova...) i això directament s'ha substituït. Ara les agències de publicitat ho fan directament en lloc d'encarregar-ho a un il·lustrador.  

Al final es veuen personatges molt semblants entre ells, amb defectes, expressió neutra, mans mal dibuixades... Però ho fan pagant una llicència mensual de Gemini o Midjourney i no han de pagar un il·lustrador. Es veu en llibres, cartells de festa major, còmics, flyers, programes d'esdeveniments d'ajuntaments... La gent diu "oh, quin dibuix més maco", però abans això s'encarregava a un professional.  

Això m'ha afectat a mi i al meu company, que s'ha hagut de buscar la vida al sector sanitari. Els ingressos m'han baixat substancialment; abans els encàrrecs donaven per viure i ara gairebé ni per pagar la quota d'autònoms. Llavors he encarrilat la meva professió cap a la docència. M'agrada molt ensenyar el meu ofici, actualment faig de professor de Dibuix a Cerdanyola, impartint classes extraescolars de Dibuix Manga, en línia i fent tallers a biblioteques, centres cívics, Casals i llibreries. 

I què és el que més li agrada de la feina d'il·lustrador?

Crear. Començar amb un full en blanc, fer línies, que t'arribi la inspiració i transformar aquest esbós en un personatge. El disseny de personatges és el que més m'agrada. També m'encanta fer caricatures. Fa poc vaig fer una exposició al bar El Solidari de Cerdanyola.  

"Des de petit sempre anava amb llapis i retoladors. Agafava els fulls dels calendaris per darrere dibuixava"

Com va entrar al món de la il·lustració i del disseny?

Des de petit sempre anava amb llapis i retoladors. Agafava els fulls dels calendaris per darrere i no parava de dibuixar. Després del Batxillerat vaig estudiar il·lustració a la Llotja, en Barcelona. Em vaig preparar un portafoli i vaig anar directament a un estudi de dibuixos animats, Full Animation, que feia anuncis per a publicitat (d'allà van sortir els Cheetos, Raid, Orlando, Ballerina...). Allà vaig aprendre l'ofici de fer dibuixos animats i dissenyar personatges estil cartoon i Disney. Hi vaig estar més de 10 anys.  

A Mitjans dels 90 va arribar el 3D i va ser un cop fort per a l'animació. Tothom volia fer coses al estil Pixar. Llavors, amb un altre treballador (el Marc) vam muntar un petit estudi: Manel & Marc I·lustradors. Vam picar a les portes de les agències just quan hi havia el boom de la publicitat a Catalunya. Llavors, van sortir moltes oportunitats de fer storyboards. Allà ens van donar també la campanya de PortAventura: vam fer cartells i el mapa del Resort, l'ampliació de Ferrari Land, cromos de Danonino, llibres, mascotes per a marques com Danone, Micolor o BMW... Han estat 25 anys treballant fort en publicitat.  

Manel Sánchez amb alguns dels seus dibuixos. Foto: Laia Jubany

Ha esmentat clients molt importants. Quin ha estat el treball més significatiu per a vosté?

El mapa de PortAventura, sens dubte. Va ser un any sencer d'il·lustració perquè no està fet en 3D, està tot dibuixat a mà amb una perspectiva a vista d'ocell, on les atraccions estan exagerades per donar la sensació d'un món màgic. Va ser el nostre treball estrella. Això va ser el 2012, i fins ara, cada actualització del parc (Angkor, Ferrari Land...) significava agafar el mapa gegant i ampliar-lo. Va ser la feina que ens va donar més ingressos, però també la que va requerir més sacrifici.  

Afegeix TOT Ripollet com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara
Veure Comentaris