Joan Mimó: “Per a mi la fotografia és una forma de vida”

El fotògraf ripolletenc Joan Mimó Bayó és membre de l’Agrupació Fotogràfica de Montcada i Reixac i porta més de quaranta anys dedicant-se a la fotografia. Recentment, el darrer any que -hem deixat enrere fa dues setmanes- va ser distingit amb el premi Savi de la Federació Catalana de Fotografia (FCF). Aquest reconeixement representa ser el màxim reconeixement honorífic que atorga la Federació. Mimó es va aficionar a la fotografia gràcies al seu amic fotògraf, Miquel Alba. 

Segons destaca AFOCER en una nota de premsa, el ripolletenc Joan Mimó Bayó ha estat premiat (primer premi) juntament amb Pere López Morales (segon) i Josep Mimó Bayó (tercer), del 41è Concurs Pere Viltró. Així com diversos accèssits en les categories de color, monocrom i digital.

Com neix la seva passió per la fotografia?

És una forma de vida. És el que m’agrada i m’apassiona

Li ha vingut per part d’algú aquesta passió per la fotografia?

Em ve de part del meu company de fotografia Miquel Alba. Gràcies a ell vaig conèixer el món de la fotografia. Els dos anàvem a l’escola industrial i van fer un concurs de fo tografia allà i ell es va presen tar. Ell feia molts anys que feia fotografia. Quan vaig veure les fotos que va portar al con curs, em van impactar. Aleshores, li vaig preguntar i em va dir que estava a l’Agrupació de Fotografia Cerdanyola-Ripollet (AFOCER) i llavors em vaig apuntar. Això fa ja quaranta anys i així vaig començar.

“La meva passió per la fotografia em ve gràcies al meu company de fotografia Miquel Alba”

Si hagués d’escollir algun moment concret o alguna fotografia concreta que ha fet, quin o quina escolliria?

De les fotografies no puc escollir una en concret, sinó que hi ha moltes que m’agraden.

Com definiria vostè la fotografia?

La fotografia per a cadas cú significa una o altra cosa. Cadasú veu coses diferents. Molts cops, ho veu diferent de com ho veu el fotògraf. Cadascú interpreta la fotografia a la seva manera.

Quin és el millor record que li deixa la fotografia?

Per a mi, el millor record és l’homenatge que em va fer fa poc la Federació Catalana de Fotografia. Va ser un record molt important per a mi per què va ser en un teatre davant de 200 fotògrafs i veient com tots els meus companys està ven de peu aplaudint més de dos minuts. Per mi és un record innolvidable.

“El millor record per a mi és l’homenatge que em va fer la Federació Catalana”

Què va sentir en aquell moment?

És indescriptible. L’emoció que vaig sentir i el reconeixement dels 40 anys dedicats a la fotografia.

Què opina del canvi que ha tingut ara la fotografia i la manera de fer fotografia?

Doncs, als anys 2000 va haver el canvi de la fotografia analògica a la digital. Ara, s’està produint un altre canvi que és el de la Intel·ligència Artificial. A la llarga, qui no pugi a aquest carro quedarà una mica desfasat. Com va passar quan va haver el canvi d’analògic a digital que va provocar que molts fotògrafs pleguessin o quedessin marginats. Encara que les agrupacions prohibei xin l’ús de la Intel·ligència Artificial a les fotografies de con cursos, molta gent la fa servir de manera que no es noti gaire. Arribarà un moment que tots haguem de competir amb les mateixes armes. Després guanyarà qui tingui més bona imaginació.

Quin missatge donaria a les actuals generacions de fotògrafs i fotoperiodistes?

Bé, doncs que vagin pujant al cavall de tot allò nou d’ara. Tot i que crec que les agrupacions acabaran desapareixent, per què tots els qui estem en elles ja som gent molt gran. La juventut està per altres històries. Aleshores, intentem fer concursos amb fotografies fetes amb el mòbil, però no arriba a molta gent jove. El promig d’edat a les agrupacions és molt alt.

Quin el seu estil de fotografia?

Jo toco totes les branques de la fotografia. Em dedico al concurs a nivell mundial i has de tocar tots els temes per fotografiar: paissatges, tones, macros, animals... Si no domines tots, després estàs en desventatge perquè en un concurs va millor qui més domini té.

Com funcionen els concursos?

Les Federacions de fotografies quan convoquen concursos, seleccionen fotos i donen premis. Cada premi o selecció és un punt i això va sumant durant tot l’any. Quan acaba l’any, en el cas de Catalunya, entre tots els fotògrafs que s’han presentat els deu primers es presenten al Premi Catalunya de fotografia. Després, per guanyar aquest premis has de presentar cinc fotografies inedites i després un vídeo amb els teus treballs i un curriculum amb tots els premis que has aconseguit.

Ha canviat la manera d’escollir una fotografia en un concurs?

Això depèn de cadascú que es presenta. En el cas del Premi Catalunya és molt complicat guanyar-ho perquè escolleixen els deu primers fotògrafs millors de Catalunya i després guanya qui presenta un tema que digui alguna cosa que tingui impacte.

Creu que ha canviat la manera d’exigir en els concursos?

Els concursos és com tot, va per modes. Ara quant més definició tingui la fotografia millor. Van sortint modes. El que més impera és el retrat, el paisatge.. Els clàssics

Què creu que ha de tenir un bon fotògraf?

Que li agradi molt la fotografia i estar al dia.