Més d’un miler de vallesans volen que la N-150 sigui una via apta per a vianants

Ripollet al Dia 02.02.2021 09.41 h.

Aquesta conclusió es desprèn d’una enquesta ciutadana que forma part del projecte europeu URBACT, un programa de cooperació territorial destinat a fomentar el desenvolupament urbà sostenible Més de 1.000 ciutadans de Ripollet, Cerdanyola, Montcada i Reixac, i Barberà han reclamat que l’N-150 sigui “més apta” per als vianants, en una enquesta que ha impulsat l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) dins la xarxa RiConnect, que forma part del projecte europeu Urbact. Per desenvolupar aquest projecte, l’AMB ha triat l’àrea compresa entre els municipis de Montcada i Reixac, Cerdanyola del Vallès, Barberà del Vallès i Ripollet, on s’hi troben diferents infraestructures que fragmenten el territori. Com a punt de partida, s’ha realitzat una enquesta amb l’objectiu de conèixer l’opinió de la ciutadania sobre algunes infraestructures del territori, com ara la N-150, la C-58, la xarxa ferroviària o el riu Ripoll. “Aquest és l’origen per establir un diàleg entre ciutadania, administracions públiques i altres actors implicats per elaborar un projecte comú de transformació d’aquest territori, que es materialitzarà en un pla d’acció integrat”, anuncien des de l’AMB. Col·lapse viari, contaminació, baixa qualitat urbana de espai i usos no desitjats D’acord amb l’enquesta en línia, que va rebre 1.168 aportacions, la carretera nacional N‑150 és la infraestructura percebuda més negativament. La presència d’un volum molt elevat de trànsit privat, juntament amb la poca capacitat que té per estructurar el teixit urbà, fa que es percebi com una carretera i no com un carrer, especialment per part dels cerdanyolencs. Els principals factors que expliquen aquesta percepció negativa de la carretera N-150 als quatre municipis són el col·lapse viari, la contaminació, la baixa qualitat urbana de espai i els usos no desitjats. Els enquestats volen que aquesta carretera es transformi en un espai més verd i més apte per als vianants, que s’hi introdueixi la mobilitat activa i se’n reduieixi el volum de cotxes. Entre els favorables a mantenir la carretera com a eix per al vehicle privat, hi ha unanimitat en aconseguir mesures per a descongestionar la via a les interseccions. La barrera de la C-58 Pel que fa a la C-58, els ripolletencs són els que la perceben més com una barrera. El col·lapse viari i la contaminació són els principals impactes negatius d’aquesta infraestructura. Els veïns assenyalen la necessitat d’augmentar el nombre de passos de vianants que creuen la C-58 i d’incorporar transport públic a l’autopista. En referència a la xarxa ferroviària, Montcada i Reixac és la que percep més aquesta infraestructura com una barrera. També és cert que és l’únic municipi de l’enquesta que té quatre estacions de tren i quatre línies de rodalia. Cerdanyola és el segon municipi que expressa una relació conflictiva amb el tren. Per millorar aquest efecte barrera, 7 de cada 10 enquestats estan a favor de construir més passos a nivell per creuar les vies i gairebé un 93 % pensen que és necessari millorar la qualitat dels passos existents. Mobilitat i serveis en temps de pandèmia .A banda de les infraestructures, l’enquesta ciutadana també va preguntar per la situació actual de pandèmia i el perfil dels participants en relació amb la mobilitat. La meitat dels enquestats tenen una situació semblant a la prèvia a la pandèmia i treballen presencialment. Els aspectes que més han canviat són la reducció de la mobilitat, els desplaçaments de la vida social, l’augment del teletreball i l’increment d’estudis a través de canals telemàtics. Sobre les actuacions realitzades dins dels municipis en relació amb el context de crisi sanitària, la majoria de veïns aposten per fer-ne mesures permanents: talls de carrers per a ús dels vianants, neteja i desinfecció de la via pública i els parcs o augment dels carrils bici. Respecte als desplaçaments quotidians predomina la mobilitat en vehicle privat en totes les casuístiques. L’excepció és Barberà, on la majoria de la població es desplaça a peu per anar a l’estació o a comprar. Els més joves prioritzen el transport públic i la mobilitat activa en tots els municipis menys Ripollet, que és l’únic nucli que no compta amb estació pròpia de tren. Xarxa RiConnect i Avanç del PDU metropolità Els objectius de la xarxa RiConnect estan totalment alineats amb els objectius del Pla director urbanístic metropolità (PDU), que vol aconseguir una mobilitat d’escala humana, sostenible per a les persones i el territori.— RAD

Afegeix TOT Ripollet com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara

Veure Comentaris