La primera edició del Merc’Art converteix la plaça de l’Onze de Setembre en un espai de retrobada
Ripollet al Dia15.12.2020 12.02 h.
Satisfacció i bones valoracions per la primera fira d’artesania, que compleix els objectius de donar visibilitat a l’artesania local, amb una vintena de productors artesans i creadors de Ripollet i pobles de l’entorn
Amb totes les lluminàries instaŀlades i una pinzellada d’activitat al carrer, la campanya iŀlumina’m del Nadal 2020 va cobrar aquest cap de setmana esplendor. Gairebé com un any normal, amb el Merca ar’t, una fira d’artesania i creativitat local que enguany celebrava la primera edició, fent bategar el nou espai per a vianants de la plaça Onze de Setembre, “Sembla la festa major! ha estat un espai de retrobament” valoren a l’accés de la petita fira, el personal municipal que controla l’aforament, limitat com tot en compliment de les mesures de prevenció i control de la pandèmia. Passa’t el prescriptiu rentat de mans amb gel hidroalcohòlic, els passejants ripolletencs descobrien la producció artesana local, un món fins ara sense espai d’expressió ni contactes entre els artesans.
“Molts objectius complerts” comenta a darrera hora una exultant regidora de comerç. Segons Txell Caler, la fira ha donat visibilitat a l’artesania i la producció artesana a Ripollet al mateix temps que ha aportat vida a la plaça, amb els establiments de restauració i els comerços de l’entorn plens.
Dinamitzar la plaça, recorda Caler, va ser una de les demandes del sector quan el govern va tancar-la al pas de vehicles i un dels compromisos incorporats aquest estiu al Pla de Xoc per a la recuperació social i econòmica de Ripollet. Es tracta “de compartir aquest espai i de revaloritzar-lo”, afegeix. A la fira es respira optimisme, pel que la regidora no dubta en augura noves edicions del mercat Art, convençuda que “tothom hi ha sortit guanyant”.
L’oferta és variada i sorprèn a la majora de visitants que desconeixien, comenten, l’existència del ventall de creadors i productors. Vi calent —una tradició molt més estesa frontera amunt que en aquestes latituds, però que s’agreix malgrat el poc fred d’aquest desembre—, pa i productes de forn, art floral, decoracions nadalenques de ganxet, scrap, joieria, iŀlustració, fotografia, manualitats per fer amb la quitxalla, tèxtil i fins i tot, nutrients per a plantes ecològics i d’economia circular. A cada una de la vintena de parades hi ha una història al darrera, totes de proximitat. I malgrat aquesta característica, desconegudes per la majoria “La gent s’ha sorprès que hi hagués tanta varietat i que fóssim tants artistes al poble”, explica la iŀlustradora Maria Martínez, de Lula i Coco, amb més de dues dècades al sector. Al costat de la seva parada la joiera Elisabeth Sánchez, de Sa Jewels, ha esgotat les targetes de visita. La fira ha servit per donar a conèixer el sector, coincideixen les artesanes entrevistades, i tambè per contactar amb altres productors locals i intercanviar experiències. Destaquen les cuidades infraestructures — el brou, subratlla la il·lustradora cerdanyolenca Olga Molina— i agraeixen l’oportunitat en un any difícil. “El benefici és mutu, tant pels artistes de la zona com perquè iniciatives com aquesta, donen vidilla, conviden a sortir i fas molta vida de poble”, insisteix Molina. —Judit Josa.
Veure Comentaris
