Els xiprers del carrer Calvari

Els xiprers són arbres allargassats i esvelts fàcilment identificables. Formen part del grup de les coníferes, com els pins; per això els seus fruits no són sucosos, sinó que formen cons llenyosos. Les fulles són petites i imbricades, en forma d’esquames i ajagudes a la branca. El seu nom científic, Cupressus sempervirens, fa referència a l’illa de Xipre (Cyprus en llatí), d’on es considera que procedeix l’espècie, així com al concepte “sempre verd”, ja que es tracta d’una espècie de fulla perenne molt longeva que pot viure fins a mil anys, gairebé sense tenir-ne cura. La seva fusta és dura i incorruptible i de la seva resina se n’obtenen productes molt usats en la indústria farmacèutica.

Els xiprers són arbres que s’han usat com a arbres funeraris als cementiris. A l’Empordà els xiprers s’usen com paravents per protegir les plantacions de la tramuntana i a Ripollet els veiem sovint formant part de la flora dels parcs. En canvi, no és usual veure’ls com arbres viaris, a les voreres dels carrers. Per això sobta veure’n un grapat plantat al carrer Calvari, al davant del Casal d’Avis. En realitat, aquests xiprers pertanyien a la casa que fa anys hi havia allà i que es coneixia com a Can Llong. Després d’una reforma feta pels seus propietaris, popularment es va rebatejar amb el nom de “la casa de xocolata”, per l’aspecte de conte que va assolir. Ara aquests xiprers són l’únic element que queda de la finca i són els testimonis muts d’un execrable crim que tingué lloc al pati d’aquella casa fa quaranta-cinc anys...

Cal Llong, després de la remodelació feta pels seus propietaris, va ser rebatejada popularment amb el nom de “La casa de xocolata”, pel seu aspecte de conte

Els pares de la nena Isabel Maria Rodríguez eren de Puerto Santa Maria (Cadis) i feia tot just un any que s’havien instal·lat a Ripollet, al carrer Montcada, amb els seus quatre fills. Aquella tarda, els seus pares es van estranyar que tardés tant a tornar de l’encàrrec que l’havien demanat i van sortir a buscar-la. Al no trobar-la pel carrer i alarmats perquè el cambrer del bar on havia anat a fer l’encàrrec els deia que feia estona que se n’havia anat, van avisar a la policia. El bar estava tot just a quaranta metres de casa seva. Agents de la comissaria de Ripollet, veïns del bloc on vivien i amics, familiars i voluntaris van començar la recerca de la nena; era el diumenge 21 de desembre de 1980 i cap a dos quarts de nou del vespre la van trobar, morta i amb signes de violència, entre els matolls del jardí de la finca de Cal Llong, que aleshores ja es trobava abandonada. La Isabel només tenia 11 anys d’edat.

Els inspectors de la Comissaria de Policia de Ripollet, amb la col·laboració del Grupo de Homicidios de la Jefatura Superior de Policia de Barcelona, es van fer càrrec del cas i aviat van determinar que l’autor del crim havia de ser algú proper a la nena. Finalment, el 14 de gener de 1981 van detenir a Antonio Gordillo Garcia, acusant-lo de ser el seu assassí. Encara que primer ho va negar, el detingut finalment va admetre el crim. Va explicar que es va trobar amb la nena i, enganyant-la, la va conduir cap a la casa abandonada amb la intenció d’abusar d’ella. La nena va oposar resistència i, espantat perquè ho expliqués, la va escanyar. El cop per a la família, en saber qui havia estat l’assassí de la seva filla, va ser molt dur: l’Antonio Gordillo estava casat amb una cosina dels pares de la nena, la seva dona estava embarassada i, a més, va ser una de les persones que més suport emocional els havia donat després de la mort de la Isabel.

L’esvelta silueta dels xiprers orienta la nostra mirada cap al cel, com per proposar-nos recordar als que ja són per allà dalt

El judici es va celebrar al juliol d’aquell mateix any i el fiscal va demanar una pena de 29 anys de presó per a l’acusat. En el judici, com deia la crònica de “La Vanguardia” del 21 de juliol de 1981, es va haver de reviure “la historia de un hombre sin apenas instrucción que un día deseó y dio muerte a una niña de 11 años cuya vida se extinguió –ironías que a veces albergan los más lúgubres acontecimientos- en una finca llamada “La Casa de Chocolate”.

Can Llong va ser enderrocada després que les associacions de veïns ho demanessin i al solar que en va quedar aviat s’hi va aixecar l’actual Casal d’Avis. La família de la Isabel Maria va deixar de viure a Ripollet i, amb el temps, els seus veïns d’escala van anar oblidant l’angoixa patida i els fets van anar quedant en un racó. Fa pocs mesos, la tempesta del passat setembre va tombar un dels quatre xiprers i l’assassinat de la Isabel Maria ens va tornar a venir al cap. El temps pot esborrar la memòria, però afortunadament encara queden dempeus uns quants xiprers per fer-nos recordar que, en aquell indret del carrer Calvari on són, hi va passar la història que us hem explicat.