Ripollet celebra la Tercera Fira de les Economies Transformadores. FOTO: Marc Mata

Actualitat

Ripollet reivindica una societat antiracista i inclusiva en la Fira de les Economies Transformadores

Dedicada a les migracions i a la lluita contra el racisme, amb una trentena de paradistes, projectes d'economia social i la lectura d'un manifest en defensa dels drets i la igualtat d'oportunitats

Ripollet ha celebrat, aquest diumenge 15 de novembre, la 3a Fira de les Economies Transformadores a la Rambla de Sant Jordi, una jornada festiva organitzada per la comunalitat Populus Labora i Ripollet Impulsa, de l'Ajuntament de Ripollet. Aquesta tercera edició va estar dedicada a l'antiracisme i la migració, amb una programació dissenyada i protagonitzada per persones migrants i diferents col·lectius de Ripollet i Barcelona.

El centre de la fira va ser el mercat d'alternatives de consum conscient, que va reunir una trentena de paradistes d'artesania, alimentació i tèxtil, amb projectes liderats per persones migrants.

Els visitants van poder degustar productes africans, llatinoamericans i de proximitat, adquirir productes de menstruació sostenible, costura sostenible, art tèxtil i llibres antiracistes, així com participar en una obra d'art col·laborativa.

Un manifest per un Ripollet antiracista i solidari

Un dels moments destacats de la jornada va ser la lectura del manifest, sota el lema «Per un poble antiracista, solidari i on capiguem molts mons».

El document va reivindicar un Ripollet on totes les persones tinguessin els mateixos drets i oportunitats, independentment del seu origen o situació administrativa.

El manifest, impulsat per Populus Labora, va comptar amb les aportacions de diferents entitats i col·lectius, com la Xarxa Palestina, Acció Ripolletenca Antifeixista, Acollim, l'Associació Cultural El Local, la Gresca, Bruixes de Ripollet i Solets Minilàndia.

Les organitzacions van defensar la necessitat de combatre el racisme i el feixisme, garantir els drets humans i generar espais d'acollida i suport mutu.

Durant la lectura es va denunciar la situació de precarietat que afrontaven moltes persones migrants, especialment les que tenien dificultats per aconseguir documentació, es trobaven amb obstacles burocràtics, treballaven sense contracte o en condicions laborals precàries i tenien problemes per accedir a un habitatge digne.

També es va posar el focus en les desigualtats del mercat laboral. El manifest va recordar la situació de les persones que no podien exercir el dret de vaga en igualtat de condicions, com les treballadores sense contracte, les jornaleres, les treballadores de la llar i les cuidadores internes.

En aquest sentit, es va reclamar una regularització administrativa real i efectiva, amb més recursos per resoldre les sol·licituds pendents i garantir cites accessibles i gratuïtes per a la presa d'empremtes.

Habitatge digne i participació comunitària

L'accés a l'habitatge va ser una altra de les reivindicacions destacades. El manifest va denunciar les situacions de racisme immobiliari que patien algunes persones pel seu origen, cognom o accent, i va defensar que tenir un sostre digne no podia ser un privilegi.

Les intervencions també van reivindicar el paper de les persones migrants en la societat i en l'economia. El document va destacar que aquestes persones no eren únicament beneficiàries de les polítiques d'acollida, sinó que formaven part imprescindible de la comunitat: treballaven, emprenien, cuidaven, creaven cultura i sostenien xarxes de suport.

A més, es va recordar la feina sovint invisibilitzada de les dones que cuidaven infants, persones grans i llars, moltes vegades en condicions de precarietat. En aquest sentit, es va defensar la necessitat de construir una societat que reconegués totes les tasques de cura i garantís condicions de vida dignes.

El manifest també va reclamar que les persones migrants poguessin participar en les decisions que afectaven les seves vides i els seus barris, així com tenir veu, organitzar-se i decidir.

Finalment, la jornada va voler anar més enllà de la denúncia de les injustícies i va mostrar tot allò que els col·lectius migrants i les xarxes comunitàries ja estaven construint: projectes, xarxes de suport, cultura, comerç, associacionisme, solidaritat i comunitat.

La tercera Fira de les Economies Transformadores va esdevenir així un espai de trobada i reivindicació per defensar un model econòmic que posés la vida al centre i una societat més justa, diversa i inclusiva. El missatge final va ser clar: no hi podia haver justícia social sense antiracisme ni comunitat sense drets per a tothom.

Afegeix TOT Ripollet com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara
Veure Comentaris