A peu de carrer|El turó que ens vigila

Ens els seus quatre i pocs quilòmetres quadrats de superfície, al terme municipal de Ripollet hi ha gairebé de tot. Hi trobem parcs, espais verds, un petit bosc, racons arbrats, un riu que travessa el poble i un altre que s’hi afegeix... És ben cert que no tenim grans espais rurals ni zona de bosc, però... Només cal apropar-nos a les parts més elevades del municipi per comprovar que estem envoltats d’una bona colla d’elements paisatgístics. Un d’aquests elements, segurament el més proper, és el turó de Montcada. Per això, avui, permeteu-nos que sortim de Ripollet i prenguem apunts d’un element natural que es troba fora del nostre poble.

Protagonista d’importants esdeveniments de la història de Catalunya, el turó de Montcada ens acompanya dia rere dia en la nostra quotidianitat. La seva silueta esberlada és inconfusible i, si la sabem buscar, la trobem en la llunyania quan som a Sant Llorenç, a Montserrat o al Tagamanent. Al llarg dels anys, el turó ha estat batejat popularment amb diversos noms: “la muntanya de l’ermita”, per la capella romànica del segle XII que hi havia i que va ser destruïda per les tropes napoleòniques al 1808; “el pico del Asland”, nom menys bucòlic però certament força descriptiu que evoca els gairebé cent anys d’explotació del turó per la cimentera Asland a Montcada i Reixac. Aquesta explotació per fer-ne ciment, iniciada al 1917, va comportar diverses coses, la més evident de totes la rebaixa des dels 296 metres d’alçada originals als 273 metres actuals. Tot i així, potser encara serviria, com ho va fer fa segles, per avisar a les poblacions de l’interior que a la zona de la costa hi anaven maldades, enviant senyals de perill mitjançant fogueres visibles, per exemple, des de La Mola.

La vessant vallesana del turó de Montcada, la que veiem, ecològicament és molt més rica que la vessant de marina, orientada al mar

Topogràficament, el turó de Montcada està situat entre el coll de Montcada, per on hi circula la carretera general N-150 i l’autopista C-58, i el riu Besós. Es un turó aïllat, amb les seves vessants exposades als quatre punts cardinals i cadascuna d’elles presenta característiques diferencials, tan a causa de la seva posició topogràfica com de les vicissituds de la seva història recent. La diferència més evident és entre la vessant litoral, encarada al mar, i la vessant vallesana, la que contemplem des de Ripollet. La vessant litoral és la que va ser més explotada, ja que la cimentera hi és més a prop i es van crear infraestructures per optimitzar aquesta proximitat. Per això és al lloc on s’hi perceben més restes de l’activitat extractiva: hi ha esplanades i indicis de moviments de terres. La vegetació existent no és aliena a l’activitat passada: hi trobem sobretot pins, l’espècie d’arbre més usada per restaurar l’espai després de la clausura de l’explotació

La vessant vallesana és completament diferent a la litoral, ja que a l’estar orientada cap al Nord-Oest és una vessant més ombrívola i s’hi observen fragments de paisatge que encara mantenen el tipus base de vegetació original. La formació vegetal que hi predomina és l’alzinar mediterrani, un tipus de bosc en el que l’alzina (Quercus ilex) i el pi blanc (Pinus halepensis) en són els arbres protagonistes, malgrat que el principal és l’alzina i el pi n’és l’espècie secundària. El sotabosc que s’hi observa és el típic mediterrani, format per arbustos com ara el llentiscle (Pistacia lentiscus), l’arboç (Arbutus unedo), aladern (Rhamnus alaternus), marfull (Viburnum tinus) o el càdec (Juniperus oxycedrus) i per plantes enfiladisses, com l’heura o el lligabosc (Lonicera implexa). Aquesta vessant també és interessant des del punt de vista hidrològic; la inclinació dels sediments que formen el turó segurament condiciona que la pluja, més abundant a la vessant marina que no pas la vallesana, percoli i aflori a la vesant vallesana der diverses fonts, com ara la de la Mitja Costa o la Font Pudenta.

La formació vegetal que hi predomina és l’alzinar mediterrani, amb alzines, pins i un ric sotabosc ple d’arbusts i plantes enfiladisses

Ens queda parlar de les altres dues vessants. La vessant nord-est llisca suaument cap al riu Besós i, als seus peus, s’hi troba el nucli principal de la població de Montcada i Reixac, envoltada d’infraestructures viàries i ferroviàries. Finalment, la vessant oest és la que, a través del Coll de Montcada, comunica amb Collserola, serralada de la que el turó de Montcada n’és veïna, però no en forma part, ja que la seva composició morfològica i la història geològica és diferent.

Fer una excursió al capdamunt del turó de Montcada és un passeig molt saludable, fàcil i recomanable, que permet observar tant el que aquí hem explicat com gaudir del munt de coses que vosaltres mateixos hi descobrireu.