Núria Cabutí, CEO de Penguin: “La indústria editorial està viva, és un sector que està creixent”

La ripolletenca Núria Cabutí dirigeix l’editorial Penguin Random House des de l’any 2013. Sota la seva direcció, el març de 2025, es va inaugurar el nou centre logístic de l’editorial a Cerdanyola

Expliqui'ns en què consisteix la feina d'un editor i què es fa exactament en una editorial com Penguin.
A Penguin Random House nosaltres el que fem és connectar d'alguna manera els autors amb els lectors. I això com es fa? Doncs es fa seleccionant contingut d'haver escrit un autor i fent una edició mirant si realment aquell text s'adequa al que pensem que a nivell de qualitat és el necessari, pensem també a quin públic s'adreça, i amb tot això fem una enquadernació, una coberta de llibre i després, posteriorment, pensem quina campanya de promoció cal fer perquè la gent sàpiga que aquell autor ha escrit aquest llibre i poder arribar de manera efectiva al màxim d'audiència possible. Nosaltres estem a nou països dins del món hispà i el que volem és arribar als 600 milions d'hispanoparlants a través de totes les publicacions que fem, publiquem al voltant d'uns 3.000 nous llibres a l'any, així que són molts nous llibres, moltes noves oportunitats d'autors per arribar en aquest públic, i la nostra tasca com a editor és seleccionar aquell text i ajudar l'autor a arribar al màxim possible de lectors, per suposat fent una bona distribució dels seus llibres, que estiguin disponibles a totes les llibreries o tots els punts de venda, i que també es puguin demanar online o de la manera que sigui.

“Estem a nou països del món hispà i a l’any publiquem al voltant d’uns 3000 llibres”

Quin és el darrer llibre que ha editat Penguin?
Nosaltres, com et deia, publiquem 3.000 nous llibres a l'any, així que només en una setmana ja en publiquem moltíssims, però estem molt il·lusionats amb tot el contingut que tindrem de cara a la campanya de Sant Jordi. Precisament, ara tenim autors internacionals, tenim autors nacionals, autors dirigits a públic adult i infantil. En definitiva, tenim un ventall molt ampli.
 

Parla de Sant Jordi, quins llibres diria que són els més demanats per la gent o pels escriptors?
El dia de Sant Jordi és un dia on es ven molt llibre en català. És el dia de l'any on realment la venda en català és altíssima i es ven molts tipus de gèneres diferents, però sobretot llibre d'adults. La venda reparteix moltíssim. El dia de Sant Jordi entra en molts tipus de llibres, de tot tipus de gèneres, de tot tipus de nacionalitats, i això és el que és bonic, que no es concentra en un títol, sinó que hi ha un ventall molt ampli on poder triar.
 

Quan es decideix publicar un llibre, quin pes tenen la intuïció i l'anàlisi financera?
És una molt bona pregunta. Nosaltres valorem les dues coses. Si m'haguessis preguntat aquest tema fa potser 20 anys, el tema intuïció era molt important. L'editor rebia un text, el tenia sobre la taula, el llegia, l'analitzava i decidia publicar-lo o no. Avui en dia això és més sofisticat. Avui en dia els nostres editors analitzen molt bé totes les dades del mercat, què succeeix, quins llibres estan venent d'altres editorials, d'altres països, quines tendències està venent, què vol la societat, quins són els temes que es parlen més a les xarxes socials i amb tot això intenten buscar contingut que s'adecui a aquests interessos. Així que la part analítica, a poc a poc, s'ha anat convertint en important. Però al mateix temps sempre hi ha una part creativa que no saps mai què succeirà. I, a més, els nostres editors també moltes vegades s'anticipen el que la gent després voldrà consumir. Fa molts anys, quan es començava a parlar del tema del me too, nosaltres ja vam publicar llibres sobre aquest tema. Quan s'ha parlat de diversitat, nosaltres ja vam anticipar tots aquests temes en els nostres llibres. Així que a vegades també la funció de l'editor és anticipar-se a les tendències del mercat. Així que és una combinació entre anàlisi i creativitat.

Com s'adapten a les noves maneres, amb les noves tecnologies? Com ha canviat el món de la literatura i de l'editorial?
El format preferit dels nostres lectors continua sent el paper. Això és una cosa que sorprèn molt, perquè tothom es pensa que la gent llegeix en format digital, estem tot el dia davant de pantalles, tot el dia davant del mòbil, però la gent quan tria un format vol continuar tenint el paper. Així que vol dir que nosaltres estem molt enfocats en aquest format, malgrat també que tots els nostres llibres es publiquen en digital, vol dir en e-book, i molts d'ells també en format audiolibre. Per nosaltres, la transformació digital el que ha fet és ampliar la possibilitat d'expansió d'un llibre, d'arribar a nous públics. I no ho veiem tant com que substitueix, sinó que ajuda a amplificar. Així que la tecnologia, el que pensem, és que ens està ajudant a desenvolupar més el nostre sector.
 

I quin paper té aquí la tecnologia?

La tecnologia ens està ajudant, i penso que això no és únicament pel sector editorial, ens està ajudant a poder ser més efectius, poder retallar els temps de producció d'un llibre, per exemple, des que el llibre es contracta fins que es produeix es pot fer de manera molt més ràpida, podem reimprimir també més ràpid a través de les tecnologies digitals d'impressió, que permeten ser molt més ràpids. Jo el que veig és que la tecnologia està ajudant a millorar el sector editorial, així com molts altres sectors, però en el nostre cas està clar que ajuda la tecnologia a poder ser més efectiu, més eficient i, per tant, més rendible.
 

I quin moment viu ara la indústria editorial?
La indústria editorial està viva, és un sector que està creixent. Per exemple, l'any passat el sector va créixer un 5%. L'any anterior havia crescut un 11%. Aquest any, en l'any 2026, els primers tres mesos de l'any, en el nostre país estem veient que també continua creixent tant en llibre català com en llibre castellà. Per tant, la gent compra més llibres, la gent consumeix més llibres, i el bonic és que la gent continua anant a la llibreria com a lloc preferit per comprar llibres. El 50% de les nostres vendes es continua produint en llibreries, llibreries tradicionals, llibreries de poble, llibreries de ciutats, no grans cadenes, no hipermercats, sinó llibreria tradicional. Així que és un sector que està viu, és un sector amb molt dinamisme, es publicen molts títols de molts formats i categories diferents, i a més la lectura ara mateix està amb alça.
 

“Els nostres lectors consumeixen llibres en paper”

Per tant, entenc que en un moment en què el paper i la tinta estan en un cost elevat, aquí no hi ha una crisi en el món editorial.
No, estic molt contenta. Tenim unes bones perspectives. Per suposat som prudents en tot el que està succeint a l'àmbit geopolític mundial, perquè al final tots aquests canvis que s'estan produint influeixen amb el cost del transport, amb l'energia necessària per fer el paper, per imprimir un llibre, tot això evidentment està tenint un impacte, però al mateix temps nosaltres estem veient un mercat molt dinàmic, amb moltes oportunitats i que realment estem aconseguint que molts dels nostres autors venguin arreu d'aquest mercat i es fa aquest comentari.
 

Es parla molt que les dones llegeixen més que els homes. Vostè, que es dedica al món editorial, creu el mateix?
Bé, són dades. Jo tinc les dades del mercat. Cada any es fa una anàlisi d'hàbits de consum. I, en primer lloc, el que veiem és que el consum de llibres augmenta, augmenta sobretot a les categories, al segment d'edat dels joves. Per tant, els joves entre 15 i 25 anys estan augmentant el consum de lectura de llibres cada dia per un cantó. I l'altre segment que continua augmentant més que la mitja és el de les dones. Les dones són lectores de llibres, potser l'home llegeix més premsa. I amb totes les dades s'ha de dir que sí, que són les dades que tenim a la mà. Estem millorant els índexs de lectura a poc a poc, encara no estem a l'índex d'altres països europeus, com Alemanya, França, però a poc a poc anem arribant i el segment de dones, el segment de joves, és el que més creix.
 

“Els joves d’entre 15 i 25 anys estan augmentant el consum de lectura de llibres”

I en quant a autors, hi ha més homes o més dones?
Ja és molt divers, hi ha molta diversitat en la nostra indústria, hi ha molts homes i moltes dones. La veritat és que hi ha diferents nacionalitats, diferents procedències. És un entorn molt divers.
 

Parla que és un entorn molt divers. A l'àmbit empresarial, vostè ha rebut diversos premis. Recentment ha estat seleccionada al Top 100 Dones Líders, però també ha rebut un premi del Banc Sabadell i el Periódico i també a la nit empresarial de Cerdanyola. Com està el paper de la dona en el món de l'empresa?
Sí, doncs les dones en el món de l'empresa penso que a poc a poc tenim més visibilitat. Hi ha moltes dones en el món empresarial, però sí que costa, doncs, potser, trobar dones que estiguin com a CEOS. Nosaltres, des de Penguin Random House, el que intentem és que hi hagi les mateixes oportunitats per homes i dones, però no únicament això, també per altres tipus de diversitat, per procedència, per formació, donar oportunitats... I això ha de ser una prioritat del líder d'una empresa. Ha d'estar dins de la seva agenda. I això està molt incorporat dins de la nostra manera de ser. Per a mi és fonamental. Dins de l'equip directiu, nosaltres tenim homes que dones.

 

Fa just un any van obrir un nou centre logístic, en aquest cas a Cerdanyola. Per què Cerdanyola?

Nosaltres ja teníem un centre logístic als voltants de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Teníem, de fet, sis centres logístics, però petits, i necessitàvem tenir un gran centre logístic. I es van donar les condicions pel volum de metres que necessitàvem. Ens sembla que és un lloc que també és molt amable per la cultura i hem tingut molt bones relacions també amb l'Ajuntament, que ens ha ajudat moltíssim a fer aquesta inversió. Hem invertit 36 milions d'euros. Tenim un recinte de 42.000 metres quadrats amb moltíssima tecnologia, molta robòtica, i s'ha convertit en un centre punter a nivell editorial, a nivell de distribució de llibres europeu.
 

Creu que Cerdanyola i la part del Vallès Occidental és una zona lectora?

Sí. A veure, nosaltres tenim dades de Catalunya i de totes les altres comunitats autònomes, I sí, la veritat és que a tota l'àrea metropolitana hi ha índexs de lectura molt bons, però potser tot Catalunya és una zona lectora.
 

Creu que amb la seva presència a Cerdanyola es reforça el paper com a líder en el sector del coneixement, de la investigació i de la tecnologia?

Penso que ajudem, també. És una tasca important, una tasca cultural, una tasca de treball d'apropament, també amb tota la societat civil de Cerdanyola, dels nostres autors, dels nostres llibres. I sí, crec que reforça encara més la posició davant de tots aquests projectes que hi ha.
 

Actualment es parla molt de la sostenibilitat. Quines iniciatives adopta Penguin Random House en termes com la sostenibilitat, tant en la producció de llibres com en la gestió interna?
El primer tema és precisament referit a la nau d'aquesta de Cerdanyola, el centre logístic. És el primer centre logístic a Espanya, que ha obtingut la màxima qualificació a nivell de sostenibilitat que es pot fer en un centre logístic. Hi ha plaques solars, hi ha reciclatge de l'aigua, hi ha moltíssimes mesures perquè sigui un centre punter a nivell de sostenibilitat. En segon lloc, nosaltres, el nostre producte, que és el llibre, el que hem estat, és treballant moltíssim des de fa molt temps amb el següent. En primer lloc, tots els nostres papers són sostenibles, que són mediambientalment sostenibles, perquè provenen de boscos que reforesten. En segon lloc, nosaltres utilitzem tintes que són vegetals i això no són tintes minerals, per tant el reciclatge també és molt més fàcil o és molt més mediambientalment sostenible. I, en tercer lloc, els plastificats nostres, també dels llibres, també hem fet una tasca perquè siguin molt més sostenibles mediambientalment. Així que el nostre producte en si ja hem estat fent un gran treball i, per suposat, tota l'energia que consumim ve de fons renovables i tenim una tasca important que continuem fent per treballar amb les impremtes, treballant amb el disseny dels llibres perquè siguin cada vegada més mediambientalment sostenibles.
 

Parlava que tenen presència tant Espanya com Amèrica Llatina. Com veu el futur de l'edició en llengua espanyola i quins reptes i oportunitats perceben el creixement del mercat de llibres en espanyol?

Com bé deia, nosaltres estem adreçats a aquests 600 milions d'hispanoparlants. El mercat, ara mateix, que consumeix més llibres, que compra més llibres, és el d'Espanya, però Amèrica Llatina també tenim una part molt important de les nostres vendes, i pensem que en els propers anys aquest mercat, els molts mercats d'Amèrica Llatina, com Colòmbia, Mèxic, continuaran desenvolupant-se de manera molt important. Així que som optimistes sobre el futur del nostre sector. I quan em preguntes dels reptes, doncs, potser et diria que un dels reptes que ara mateix tenim és la llibertat d'expressió. Ens sentim que les societats avui en dia estan amenaçades per la llibertat d'expressió. I això ens està passant als Estats Units, per exemple, on alguns dels nostres llibres estan prohibits. Estan prohibits a aules, estan prohibits a biblioteques. I això és una cosa que no podem permetre i que volem lluitar perquè pensem que la gent ha de tenir el dret de poder triar què vol llegir i accedir a la cultura en tot el seu àmbit més gran.
 

Per tant, entenc que quan parla que es veuen forçats, es veuen cohibits.

El que succeeix és que la gent té por de publicar segons què i això penso que no enriqueix una societat, això el que fa és que l'empobreix. Així que jo soc partidària que hi hagi la llibertat de poder publicar tot, evidentment, amb una qualitat, amb un respecte adreçat, documentat, però que es pugui tenir tot el tipus de avantatges de publicacions i que la gent pugui accedir a tota aquesta cultura i que l'ajudi també a prendre perspectiva, a ser més tolerant, a tenir més amplitud de mires. I això és el que jo veig que en algunes de les nostres societats s'està intentant restringir. I en aquest sentit, com que nosaltres som una editorial que el que volem és posar a disposició del nostre públic el major contingut possible, ho veig com una restricció del dret de llibertat d'expressió.

Com a líder destacada de la indústria editorial, quins consells donaria als joves professionals que desitgen fer carrera en aquest sector?
Els diria que estiguin molt atents a la societat. A què vol la societat, que s'informin, que mirin el per què un llibre funciona, per què un altre llibre no funciona, i d'aquesta manera poder desenvolupar aquesta innovació, aquesta manera de la mirada de cara al contingut, per d'alguna manera després poder-ho posar en marxa quan puguin estar treballant en algun projecte editorial. Sobretot que hi hagi passió, ganes d'aprendre, i ganes d'estar també en contacte amb els autors, que s'aprèn molt d'ells.
 

I quines són les habilitats més importants que haurien de desenvolupar?
Crec que avui en dia això serveix per a totes les feines. Penso que, a diferència de fa molts anys, avui s'ha de fer un aprenentatge constant, així que tots hem d'estar aprenent constantment, per exemple, ara mateix, amb el repte de la intel·ligència artificial. És un tema que tots hem d'aprovar, que tots hem d'aprendre de com millorar, de com sigui realment una millora per eficiència o per agilitzar algunes feines. I això et diria que ho hem de comunicar també als joves, que tothom ha d'estar molt més que disposat a aprendre i a continuar canviant la manera de treballar, cosa que potser no passava tant en el passat. Així que aquesta és una habilitat que tots hem de desenvolupar.
 

Fa referència a la Intel·ligència Artificial. Quins factors favorables i quins no té la intel·ligència artificial per a una editorial?

Hi ha molt debat en aquests moments i penso que encara no sabem ningú com acabarà tot aquest desenvolupament de la intel·ligència artificial, però nosaltres el que pensem és que ens ajuda com a eina de, per exemple, poder decidir els tiratges amb més eficiència, ser més ràpids quan hem de distribuir un llibre o on l'hem de col·locar, quina quantitat, tot el tema de robòtica, que al final també es basa en molta intel·ligència artificial, doncs també desenvolupar-ho, ser més ràpids quan decidim publicar un llibre. Però amb el que és pròpiament la creativitat, nosaltres creiem en la creativitat humana, i apostem per la propietat intel·lectual, respecte a la propietat intel·lectual, i continuem apostant pels nostres autors.