Vaga general 11N
"No ens deixen respirar": les veus de la vaga general a Cerdanyola i Ripollet
Autònoms, estudiants, docents i activistes expliquen per què van sortir al carrer l'11-N. L'habitatge i els salaris centren unes reivindicacions que també inclouen els serveis públics i el rebuig a le
"No ens deixen respirar, no ens donen aire per pagar els lloguers". L'Alba és autònoma, treballa a Rock and Rulos, a Cerdanyola, i va sortir al carrer durant la vaga general de l'11-N. La seva queixa resumeix una de les principals reivindicacions de la jornada: la dificultat de sostenir les despeses quotidianes. "Jo soc autònoma i no puc dir res, però els meus companys estan fins aquí. N'estem farts, cal lluitar", explicava durant la manifestació.
Com ella, centenars de persones de diferents edats i trajectòries van recórrer els carrers de Cerdanyola i Ripollet per reclamar unes condicions de vida dignes. El Comitè de Vaga va xifrar la participació en 4.000 persones, mentre que els Mossos d'Esquadra la van situar en un miler. Entre els manifestants entrevistats pel TOT, l'habitatge és una preocupació compartida, però els motius per mobilitzar-se van més enllà del preu dels lloguers.
Una primera vaga i un futur difícil
Per a alguns joves, l'11-N va ser la primera experiència en una vaga general. És el cas d'Alejandro, activista del col·lectiu juvenil l'Aresta, que va participar en la mobilització amb altres companys estudiants.
"Ens hem mobilitzat bàsicament pel dret a l'habitatge, perquè no el tenim garantit, perquè necessitem uns salaris dignes, perquè tot ha pujat molt", explicava.
Alejandro assenyala un canvi que considera especialment preocupant: "Els pisos i les cases són cada cop més per especular, com un negoci, i cada cop menys com un espai on viure".
La possibilitat de construir un projecte de vida també preocupa Victòria, de la cooperativa Ca n'Antolí. Per a ella, l'habitatge i els salaris són dues reivindicacions inseparables. "Hi ha una necessitat imperiosa de tenir un habitatge digne i de poder viure amb dignitat, de tenir uns sous que permetin una vida, per criar una família i per tirar endavant".
De l'habitatge als serveis públics
La defensa del dret a l'habitatge també va mobilitzar persones vinculades a les entitats socials dels dos municipis.
Roger, voluntari de l'Escola Popular Rizal, participava en la protesta al costat de membres del Sindicat de Llogateres i de la PAH de Cerdanyola i Ripollet. "Volem un habitatge digne i per a tothom i volem uns salaris dignes també", reivindicava.
Però les demandes no es limitaven a l'habitatge. Maria Castaño, de Diguem Prou, les situava en un mateix marc de drets socials. "Volem drets, drets que són importants i bàsics: el dret a l'habitatge, el dret a un sou digne que permeti pagar una vivenda i que sigui assequible, i drets socials a l'ensenyament, la sanitat". I ho resumia amb una expressió: "Una vida digna, en definitiva".
Chingjua Mena Liu, professora de secundària, també relacionava la crisi residencial amb el deteriorament dels serveis públics. "L'habitatge és un dret inesborrable", defensava, abans de denunciar que els governs no estan donant resposta als problemes de l'educació, la sanitat i l'habitatge.
"És insostenible. Necessitem que us moveu ja", reclamava, adreçant-se als responsables polítics.
Dels primers passos a una vida de mobilitzacions
Entre els manifestants també hi havia persones amb una llarga trajectòria d'activisme. Enric, del Casal La Flama, explicava la seva participació amb una resposta aparentment senzilla: "Perquè anem malament".
Per a ell, les reivindicacions de la vaga formen part d'una mateixa lluita. "És Palestina, és l'habitatge, és el sou, és l'ensenyament, és la sanitat".
Enric es definia com un "ciutadà normal i corrent" que vol actuar d'acord amb els seus valors. "Estic aquí per això, per sentir-me útil amb els companys i companyes que tinc aquí", explicava. I recordava que fa anys que participa en mobilitzacions: "Des de jovenet fins ara, i orgullós".
La seva experiència contrasta amb la d'Alejandro i els seus companys de l'Aresta, que vivien la primera vaga general. Dues generacions diferents, però amb preocupacions que coincideixen.
La guerra i el rearmament, també presents
La manifestació també va donar veu a reivindicacions contra les guerres i l'augment de la despesa militar.
Carlos, de Cerdanyola per Palestina, explicava que el seu principal motiu per participar-hi era "la lluita contra la guerra". Segons ell, els conflictes internacionals tenen conseqüències directes sobre la vida quotidiana: "Pugen els combustibles, puja la vida i cada vegada es destina més al rearmament".
Carlos vinculava aquesta preocupació amb les necessitats de Cerdanyola. "Aquí a Cerdanyola necessitem un hospital. Com aconseguirem aquest hospital? Lluitant contra el rearmament. No hi ha diners per a tot", plantejava.
La seva reivindicació era que es prioritzessin els recursos destinats a la sanitat, l'ensenyament i l'habitatge per als joves.
Una mateixa reivindicació, motius diversos
Els vuit testimonis recollits pel TOT durant la manifestació no pretenen representar el conjunt de la ciutadania ni totes les opinions sobre la convocatòria. Són les veus de persones que van decidir participar-hi i expliquen què les va portar al carrer.
Hi ha qui parla de la pressió dels lloguers sobre els petits negocis, qui veu cada vegada més difícil emancipar-se, qui reclama sous per poder criar una família i qui considera que l'habitatge no es pot separar de la sanitat, l'educació o les conseqüències de les guerres.
Des de la primera vaga d'alguns estudiants fins a la trajectòria dels activistes veterans, totes aquestes experiències conflueixen en una expressió que es va repetir al llarg de la jornada: poder viure amb dignitat.
Afegeix TOT Ripollet com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
