Diada Nacional de Catalunya
Diada Nacional de Catalunya: Ripollet torna a viure una Diada cultural, viva i emotiva
Enguany se celebren 50 anys de la primera Diada Nacional celebrada a Catalunya després del franquisme
Ripollet celebra un any més la commemoració de la Diada Nacional de Catalunya. La plaça Onze de setembre acollirà l’acte institucional el matí d'avui divendres 11 de setembre.
La celebració es presenta plena d’activitats culturals catalanes dutes per diverses entitats culturals de la ciutat. Tampoc hi faltaran les ofrenes florals (institucional com de les entitats) i el cant de Els Segadors, himne nacional de Catalunya.
Acte institucional
L’acte arrencarà a les 11 h amb els parlaments institucional i tot seguit hi haurà les ofrenes florals per part de l’Ajuntament, partits polítics, entitats i associacions de la ciutat. L’acte, que es podrà seguir en directe des de la plaça 11 de setembre davant del monument Rafael Casanovas o a través del compte d’Instagram de l’Ajuntament, comptarà amb la participació i col·laboració de Societat Coral “El Vallès”. Durant l’acte, es podrà gaudirde diversos cants com són el ‘Cant a Ripollet’; el ‘Cant de la Senyera’ de Lluis Millet sobre un poema de Joan Maragall i ‘Els Segadors’ (himne de Catalunya).
Primera Revetlla de la Diada Nacional de Catalunya
Aquest 2026 Ripollet ha estrenat la Revetlla de la Diada celebrada aquest dijous a l'Espai Maria Aurèlia Capmany. Un acte que ha donat tret d'inici a la celebració de la Diada Nacional de Catalunya.
La Revetlla ha comptat amb una actuació musical de Patricia Ugarte, excomponent del duo Las Miranda, i que ha estat acompanyada d'una dramatització teatral a càrrec dels Amics del Teatre.
Paral•lelament, l'Associació Sardanistes de Ripollet ha organitzat aquest dijous a les 20 h, una ballada de sardanes de la Diada a les antigues pistes de l'ESBAR.
Manifestació a Barcelona
La manifestació de la Diada 2026 se celebrarà sota el lema “Hi soc. Hi som. Independència” de manera descentralitzada a Barcelona, Girona i Amposta. L'Assemblea Nacional de Catalunya organitza una mobilització conjunta on tots els ripolletencs interessats en puguin participar.
La mobilització comptarà amb dues columnes. D'una banda, la Comuna Present arrencarà a Gran Via amb carrer de Casanova, seguirà per plaça de la Universitat, ronda de la Universitat fins a arribar a plaça de Catalunya, on confluirà amb la Columna Futur, amb inici a Via Laietana amb plaça de la Catedral i recorregut per ronda de Sant Pere fins a Catalunya. L'any anterior l'ANC va mobilitzar una quarantena de cerdanyolencs.
50 anys de la primera Diada Nacional de Catalunya
Enguany la Diada Nacional de Catalunya està marcada pels 50 anys de la Diada de 1976 a Sant Boi de Llobregat, la primera celebració pública de la Diada Nacional de Catalunya després de la dictadura franquista.
Aquell dia es van reunir desenes de milers de persones en un acte multitudinari impulsat per la Assemblea de Catalunya, que es va convertir en una demostració de força del moviment antifranquista i en un dels pilars de la posterior transició democràtica a Catalunya, amb tres reclamacions nítides: “Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia” (“Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia”).
Les xifres de participació van variar segons la font: els informes oficials de l'època van parlar d'unes 35.000 persones, mentre que els organitzadors van elevar el còmput per sobre de les 100.000 en la plaça Catalunya de Sant Boi i els carrers pròxims d'aquesta localitat del Baix Llobregat.
Prohibició a Barcelona i trasllat a Sant Boi
Les plataformes unitàries contràries al franquisme havien plantejat inicialment celebrar l'acte en el Parc de la Ciutadella de Barcelona. No obstant això, el llavors governador civil, Salvador Sánchez-Terán, va vetar de manera categòrica qualsevol convocatòria dins del terme municipal barceloní.
El catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona (UB) Carles Santacana resumeix així, en declaracions a Europa Press, la posició de l'Executiu: “El Govern no vol prohibir-la de manera radical, però vol que el que es pugui fer tingui poc ressò i estigui totalment controlat”.
Després de dures converses a contrarellotge entre els portaveus de la Assemblea de Catalunya i les autoritats, el Govern va acabar autoritzant l'acte “in extremis”, a penes 48 hores abans, i el va desplaçar a Sant Boi: “Creuen que és més difícil que hi hagi una mobilització molt massiva”, apunta Santacana.
L'emplaçament tenia una forta càrrega simbòlica: a l'església de Sant Baldiri reposen les restes de Rafael Casanova, conseller en cap de Barcelona durant el setge de 1714, la qual cosa conferia al lloc un alt valor històric per al catalanisme.
Una mobilització massiva i molt controlada
Malgrat la distància respecte al centre de Barcelona i a les traves administratives, milers de ciutadans es van desplaçar durant el matí del dissabte 11 de setembre de 1976 cap al Baix Llobregat. L'estampa de la multitud onejant senyeras —moltes cosides de manera artesanal en domicilis i locals clandestins per l'escassetat de banderes legals— es va convertir en un de les icones de la Transició.
Va ser una concentració massiva, essencialment cívica i amb permís oficial, encara que sotmesa a una estricta supervisió del Govern Civil, alguna cosa que es reflectia en la cartelleria i en l'organització de l'acte.
Discursos que van marcar època
En l'acte principal van intervenir figures polítiques i culturals destacades de la resistència antifranquista, en una tribuna que va escenificar la unitat de l'oposició democràtica, des del comunisme fins al catalanisme moderat: “Totes les banderes són 'senyeres' i totes les consignes són unitàries”, relatava llavors Ràdio Barcelona.
L'històric dirigent de la Assemblea de Catalunya Jordi Carbonell va ser un dels oradors més ovacionats i va pronunciar una frase que va quedar gravada en la memòria col·lectiva catalana: “Que la prudència no ens faci traïdors” (“Que la prudència no ens faci traïdors”).
També va intervenir l'advocat i futur líder de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Miquel Roca Junyent, en nom de la comissió organitzadora, reclamant la restauració immediata de les institucions d'autogovern catalanes. L'escriptor i intel·lectual Octavi Saltor va aportar un discurs de to més cultural i patriòtic.
Afegeix TOT Ripollet com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat