Mireia Hernández: "Amb les novel·les romàntiques em sento més còmode"

En què s’ha inspirat en aquest llibre?
Aquest llibre, com en totes les històries, són a vegades temes de sèries, pel·lícules, també de la vida real, hi ha molt una mica de tot. Ell sobretot és algú policíac. Coses així amb acció i em baso molt quan tu et dediques a una cosa i et ve el contrari del que tu lluites. Llavors és com ho fas, no? Perquè la protagonista porta moltes motxilles, però no se sap si ella ho sap o no. És a
dir, està aquesta intriga. Un pla ben fort és com lluita amb el que està fent contra això, sense enviar-ho tot, engegar a pastar.

Per tant, entenc que és una representació del dia a dia de la societat, no?
Sí, totalment, del que ens podem trobar tots. I la part d’ella és la que més m’agrada, perquè ella és una noia que, a part de tenir la vida que ha tingut, que per ella l’ha tornat com molt normal, però clar, amb els seus pares gairebé no es veuen. Es fan videotrucades. Com que sembla tot molt sospitós, però ella ha nascut així i el seu pare sempre l’ha protegit molt perquè ells són d’una organització on eviten que sigui perjudici el tema del clima.

I aquest llibre té alguna cosa de vostè?
Sí, o sigui, realment aquest llibre crec que té de mi que porto quasi tres anys, que havia tingut un bloqueig emocional, el qual m’ho va fer parar tot: l’escriptura, la lectura, tenia bloqueig de tot i no podia. M’havia d’anar situant. I és veritat que quan tu passes per aquest bloqueig, que t’explota tot, com que et trobes amb tu mateixa i fas com una introspecció amb tu i vas valorant coses de la vida que abans no veies. I llavors aquest llibre, aquesta novel·la, és com que és un abans i un després de mi. Com veia abans la vida, com la veig ara i l’he intentat reflectir escrivint-la.

Diu que ha estat tres anys que ha tingut una aturada també en l’escriptura. Com li ha canviat aquest llibre?

Sí, m’ha canviat molt la manera de veure i de percebre les coses, de viure bastant el moment.

I per què tot romàntic?
Perquè estic més còmode. Crec que estimar algú, encara que siguin les amigues, crec que és important en la vida. El fet de tenir aquest amor, amor propi, l’amor d’un amic, l’amor d’algú a qui sigui, sempre em sortiria. Crec que és el que més ens pot omplir.

S’esperava aquesta rebudes que està tenint?

No, en la última presentació em vaig sentir molt acollida.

Té dos llibres en marxa. Parli'ns, el que pugui, una mica d'ells. 

Aquests dos llibres estan bastant en etapa inicial. Un d'ells és sobre una dona que marxa a Madrid perquè va decidir fugir de Barcelona després de la mort del seu pare, perquè necessita estar en un lloc on ningú la conegui i ningú li pregunti. En aquest llibre parla dels seus secrets. Com la resta dels personatges, que també tenen secrets. 

Què li aporta la literatura?

Treu moltes coses que tinc dintre. Jo crec que és la meva forma de reivindicar-me amb tot. Amb el tema de "Todo lo que va a comenzar" parlo d'un càncer de mama. 

Li ha passat que ha tret un llibre i ja li estaven demanant un altre?

Si. Amb aquest m'ha passat. Amb el bloqueig emocional que he tingut hi havia qui em preguntava.