Menys de la meitat dels boscos de la Generalitat tenen pla de gestió

La Generalitat és propietària de 272 terrenys forestals, amb més de 92.000 hectàrees de bosc i només el 40% amb plans de gestió, segons dades obtingudes per l’ACN. Anualment s’intervé en unes 700 hectàrees, i el Govern admet que “per portar el bosc ben endreçat” caldria doblar la xifra, fins a 1.200-1.500 hectàrees anuals. En declaracions a l’ACN, el director general de Boscos i Gestió del Medi, Jaume Minguell, diu que l’objectiu és “ordenar el 100%” i assegura que entre 2027 i 2028 s’hi arribarà. El patrimoni forestal de la Generalitat representa el 18% de tot el bosc públic de Catalunya, la resta és sobretot dels ajuntaments (60%) i altres administracions. Una de cada quatre hectàrees de bosc a Catalunya són de titularitat pública.

La majoria de terrenys forestals de la Generalitat van ser traspassats de l'Estat pel Reial Decret 1555/1994, que ampliava el conjunt de mitjans traspassats a Catalunya el 1980 en matèria de conservació de la natura. Els darrers 15 anys aquest patrimoni ha crescut molt lleugerament (942 hac, un 1%). Els darrers boscos que han passat a mans de la Generalitat són el bosc d'Arnui, a Llavorsí (Pallars Sobirà), amb 310 hectàrees, i El Vilar, a Bassella (Alt Urgell), de 281,9 ha. 

508.043 hectàrees de boscos públics, una de cada quatre

Catalunya té 508.043 hectàrees de bosc de titularitat pública, el que significa que un 24% de la superfície forestal està en mans de les administracions. Però, que sigui públic no significa que tot està degudament ordenat, i per tant ben gestionat. De fet, segons les dades de l’Observatori Forestal Català el bosc públic està només lleugerament més gestionat que el privat. Concretament, el 34,3% de la superfície de bosc públic te plans de gestió, mentre el bosc en mans privades està ordenat en un 31,6%.

En aquest context, segons les dades obtingudes per l’ACN, la Generalitat (que és propietària d’un 18% dels boscos públics de Catalunya), millora una mica el percentatge de superfície ordenada del conjunt del bosc públic, amb prop del 40% de les seves propietats amb plans de gestió. Així i tot, la dada constata que menys de la meitat dels seus boscos estan ben gestionats.

Les raons d’aquest dèficit responen a diversos factors, segons apunten des de la direcció general de Boscos, que van des del cost humà i econòmic de la “redacció, tramitació i manteniment” d’aquests plans, fins a condicionats de conservació, protecció i ús social d’algunes de les forests, “que fan necessari adaptar els instruments de gestió a les característiques específiques de cada espai”. Tot això, sense oblidar que la Generalitat més enllà de gestionar els seus boscos exerceix funcions de “planificació, suport tècnic, control i foment” de les propietats forestals privades, que són el 76% del bosc de Catalunya.

 

Ordenar el 100% i doblar la superfície anual gestionada

Amb tot, el màxim responsable en l’àmbit de la gestió forestal del Govern, Jaume Minguell, assegura que no renuncien a “l’objectiu d’ordenació del 100%” d’aquestes propietats, i preveu tenir ordenada la superfície que resta (actualment, el 60% no té plans de gestió), “entre 2027 i 2028”. “Ordenar el 100% no vol dir treballar en el 100%”, sinó tenir planificat com s’ha d’intervenir en cada bosc en un període de temps determinat, recorda el director general.

Tot i això, Minguell reconeix que també s’han d’incrementar les hectàrees on s’intervé anualment. Segons detalla, actualment la Generalitat du a terme tasques de gestió en unes 700 hectàrees de bosc cada any. “Per portar el bosc ben endreçat”, diu, caldria que en fossin entre 1.200 i 1.500 ha per any, és a dir el doble.

 

Privats i públics, “la mateixa problemàtica”

 

L’extensió de bosc català en mans de la Generalitat és una porció relativament petita de la superfície forestal de Catalunya, aproximadament el 4,4% del total. De fet, el bosc públic en el seu conjunt és només una quarta part del total, com s’ha dit.

Però pel que fa a la necessitat d’incrementar la superfície forestal total ordenada, el Govern no fa distincions entre titulars públics i privats, i subratlla que no hi ha “competència ni enfrontament entre qui ho fa millor i pitjor”. Minguell assenyala que “les problemàtiques són bàsicament les mateixes, sigui un propietari públic o sigui privat”. Es parteix, diu, “d’una problemàtica estructural, que és la rendibilitat dels boscos”.

Per això, en referència al problema econòmic que suposa per a la majoria de propietaris fer front a l’ordenació i gestió del seu territori, el director general diu que cal “donar valor” a tot allò que produeix el bosc, no només a través d’ajuts i subvencions públiques, sinó a través d’estratègies com la “compra pública verda”, incentivant la “bioeconomia”, i també fent pedagogia perquè s’entengui que gestió forestal sovint “es tradueix en tallar arbres, i que això no té per què ser dolent”. “Aquest país té molt bosc, i volem que el continuï tenint, però sobretot volem que el tingui de qualitat”, rebla.

Per tot plegat, Jaume Minguell està convençut que els “canvis” que han anat introduint l’administració (com ara la gestió centralitzada dels boscos privats en un sol organisme) en col·laboració amb les associacions de propietaris forestals “tindran el seu èxit i funcionaran”. Però demana temps: “No hem d'oblidar que l'abandonament de la gestió forestal d'aquest país ve de la dècada dels anys 60 del segle passat; pensar que tota una societat que fa setanta anys que està desvinculada (de la necessitat d’intervenir en els boscos) d'un dia per l'altre ho entendrà i assumirà el que això comporta, també és complicat”.

 

La planificació forestal, “oportunitats” davant dels incendis

Pel que fa a la prevenció d’incendis, des de la direcció general de Boscos asseguren que tenir un bosc gestionat és una condició “d’oportunitat” davant dels focs. “Si el tinc gestionat, podré enviar mitjans d’extinció perquè serà un lloc més segur; podré fer un atac directe o indirecte, planificar un contrafoc recolzant-me en una estructura de treballs fets prèviament; i tindré menys intensitat de les flames pel sol fet que hi ha menys combustible”, exemplifica Minguell.

A tall d’exemple, cita el recent incendi de les Gavarres, que va cremar 2.200 hectàrees al juliol i és per ara l’incendi més gran de la temporada. “Hem calculat que (gràcies a la gestió forestal), s’han extret 23.000 tones de fusta els últims 10 anys, el que equival a més de 60.000 megawatts de potència” que haguessin pogut fer encara més gran l’incendi.

Afegeix TOT Ripollet com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara