Manuel Gil, pintor: “No puc viure sense pintar, és molt per a mi”

Manuel Gil és un ripolletenc de 93 anys, nascut a Larache (Marroc). Des de ben petit que li agrada la pintura i ha realitzat diversos quadres, alguns dels quals ha exposat. Actualment, la Sala d’Art del Centre Cultural compta amb dos dels quadres a la mostra de tallers de l’Associació Cultural Jaume Tuset. A més, Gil ha escrit les seves memòries, de moment per a la seva família. De tot això parlem amb aquest ripolletenc d’adopció en aquesta entrevista.

Com neix la seva passió per la pintura?
De petit ja pintava. Estava en el col·legi, es deia ‘Generalíssim Franco’ i vaig deixar allà uns quadres fets en cristall, pintura de tinta xinesa. Tots els quadres que van quedar.

“Pinto des de sempre. Porto 15 anys anant a classe de pintura”

Què li va fer anar a classes de pintura?
M’ha agradat molt sempre. Des de fa 15 anys vaig a classes de pintura a l’Associació Cultura Jaume Tuset.
 

Quin tipus de pintura fa?

Faig pintura d’oli, És una tècnica pictòrica clàssica que utilitza pigments aglutinats amb olis vegetals (com llinosa o
nou) per crear una pasta densa i duradora.

I què li aporta a vostè la pintura?
M’aporta tot, felicitat. Tinc a tot el meu entorn molt content. Estan contents amb els quadres que els he pintat i els
tinc tots contents. Tinc tots els quadres repartits per tot arreu. No puc viure sense pintar. Per a mi la pintura és molt.

Té alguns quadres exposats en el Centre Cultural. 
Si tinc dos. Un on surto amb la meva filla María Carmen. I l’altre, on surto jo arran d’una foto que em van fer. Em van fer una foto de sorpresa.

I quin tipus de retrats li agrada fer?
De tot. Paisatge, de tot això. Tinc un munt de quadres. He pintat moltíssims.

“Pinto de tot. Sobretot paisatges”

I què li diuen quan veuen els seus quadres?
Es posen tots molt contents. A una de les meves netes, a l’Ainhoa l’estic pintant l’Alhambra. No ho he acabat encara, em falten 7 o 8 hores de pintura.

Què li transmet la pintura?

Em transmet tot. Felicitat, alegria... Jo pinto perquè m’agrada i ho he fet des de molt petit pintant avions, trens...

“La pintura em transmet molta felicitat”

Que va sentir fa una setmana quan va veure plena de gent la sala de l’exposició que es va fer al Centre Cultural?
Em va agradar molt. Em femolta il·lusió. Sempre que s’ha fet exposicions, jo he exposat quadres. Però aquest cop hovan fer molt bé. Em vaig emocionar.

S’esperava tanta gent?
No, perquè altres vegades no hi hagut tanta.

No només pinta, també escriu. Què ha escrit?

He escrit les meves memòries on explico que Jo tenia uns tres anys quan em vaig escapar de casa. La meva mare m’havia fet un babi d’aquests tancat. Em vaig anar al port de Larache, amb tan mala sort que vaig caure a l’aigua. Un mariner i es va llançar a l’aigua a salvar-me. Després em va portar a la Creu Roja. Allà va arribar la meva germana, pensant que m’havia ofegat. Tot això em recorda i és un record trist que tinc.

I com decideix crear les seves memòries?
Doncs perquè com tinc bona memòria i m’enrecordo de tot i vaig decidir escriure tota la meva vida en aquestes memòries.

“Decideixo escriure les meves memòries perquè tinc bona memòria i me’n recordo de tot”

També li agrada escriure de sempre?

Si, de sempre m’agrada escriure i tinc una lletra molt maca.

Què sent quant veu que una de les seves netes (l’Ainhoa Otero) és escriptora?
M’alegro moltíssim, és una molt bona escriptora i això m’enorgulleix.

S’ha llegit tots els seus llibres?

Si, els dos llibres me’ls he llegit i els tinc a casa

Que li semblen?
Doncs que els dos estan molt bé.

Que sent quan veu la resposta de la gent i que se li acosti perquè els signi llibres?
Doncs m’alegra molt. M’agrada molt que la gent vulgui que ella els signi el llibre i que la gent s’emporti els seus llibres.
 

Que li han dit de les seves memòries?

Doncs aquestes memòries estan fetes per a la meva família. Ells i elles crec que els agrada.

Recollir noranta anys en memòries no deu ser fàcil?

No, no és fàcil. Però jo m’enrecordo de tot. De tota la meva vida, de tot el que he viscut...

Parla també de la guerra.

Si, en aquestes memòries en parlo perquè l’he viscut i m’enrecordo molt bé d’aquell momment.

I què sent quan escolta a gent jove dir que amb Franco es vivia millor?
Que no és veritat, que és una mentida. Ara vivim mil vegades millor.

Com està veient els temps actuals?
Els veig una mica malament. Tot està complicat.