L'Associació de Defensa Forestal (ADF) 301 La Serralada dona servei al terme municipal de Ripollet, com a les ciutats veïnes de Montcada i Reixac, Santa Coloma i La Llagosta. L'entitat, formada l'any 2006, celebra enguany el seu 20è aniversari i compta amb una plantilla completa de 35 voluntaris. Manel Gómez, president de l'ADF 301 i Antonio Soler, voluntari i veí de Ripollet, ens expliquen la tasca clau de l'agrupació en la protecció del territori, especialment en el context actual de risc d'incendi estival.
Què es fa en un ADF?
Manel Gómez: Som una Agrupació de Defensa Forestal molt dinàmica. Més enllà de la prevenció i l'extinció d'incendis, ens hem enfocat molt en la maquinària pesant per fer gestió forestal i en la conservació dels espais naturals dels municipis associats. Fem vigilància activa dissuasiva pel territori perquè la gent vegi que hi ha presència i es redueixin els delictes i incivismes.
Una de les nostres grans feines —el nostre taló d'Aquil·les per culpa de l'incivisme— és la recollida d'abocaments incontrolats al medi natural. També recollim animals quan ens ho demanen els Agents Rurals, i participem en activitats amb escoles, instituts i altres entitats. A més, col·laborem en emergències per inundacions.
Antonio Soler: Per exemple, quan hi ha hagut inundacions greus com a Tarragona o a València, hem intervingut amb bombes d'aigua i maquinària pesant. A la DANA de València vam estar dues setmanes col·laborant amb excavadores per netejar carrers. També fem vigilància i manteniment de camins.
L'ADF està format per voluntaris. Com arriben a implicar-se en aquesta tasca?
A. S.: En el meu cas, va ser per una presentació que van fer a Ripollet. Vaig veure la parada al carrer i vaig preguntar què hi podia fer. Jo ja faig altres voluntariats, però això em cridava l'atenció perquè és una activitat diferent.
M. G.: Jo visc enmig del bosc, en plena natura. La natura m'ha agradat sempre, des de ben petit, i vaig veure que l'ADF era una eina molt interessant tant per protegir el meu habitatge en cas d'incendi com per col·laborar activament en la preservació de la natura i ajudar els veïns.
"A Ripollet ajudem en esdeveniments com la Festa Major i fem el manteniment dels espais rurals"
Quina és la implicació de l'ADF a Ripollet?
A. S.: A Ripollet ajudem en esdeveniments com la Festa Major, el Correfoc o la caminada a Montserrat, vigilant per evitar incendis amb la pirotècnia o donant suport en actes públics.
M. G.: Una de les activitats principals fixades en el conveni amb l'Ajuntament de Ripollet és el manteniment dels espais rurals i parcel·les públiques rústiques. Quan els tècnics municipals ens ho requereixen desbrossem i seguem, ja sigui amb el tractor i la desbrossadora mecànica o manualment si és una zona més petita i tècnica, per reduir així el risc d'incendi.
Aquest estiu és especialment complicat pel que fa al risc d'incendi?
M. G.: Pel que fa a Catalunya i l'Estat és un estiu molt complicat, potser dels pitjors per la quantitat d'hectàrees cremades i el nombre d'incendis. Però precisament a la nostra zona tenim un nombre d'incendis molt baix per a l'època. Això ens fa pensar que la feina de prevenció de tots aquests anys està donant fruits: estar al territori, sensibilitzar la població sobre quan es pot fer foc i quan no... La gent va prenent consciència que del 15 de març al 15 d'octubre no es pot fer foc ni cremar restes vegetals.
Així i tot, cal recordar que la majoria dels boscos són de propietat privada i la responsabilitat principal de manteniment és del propietari. Nosaltres treballem amb pressupost públic i no seria ètic netejar parcel·les privades si no s'emmarca en un projecte global.
"A Ripollet la zona més sensible és la que limita amb Mas Duran, al parc dels Pinetons"
Quins són els punts més sensibles pel que fa al risc d'incendi a Ripollet?
M. G.: A Ripollet, la zona més sensible és la que limita amb l'àrea agroforestal de Mas Duran, Montcada i Reixac, a prop del parc dels Pinetons. La freqüentació humana fa que la zona sigui més vulnerable. Com més activitat humana hi ha, més possibilitat existeix d'incendis, siguin provocats intencionadament o per negligències (cigarretes, maquinària...). El factor humà està darrere de pràcticament el 98% dels incendis.
Quines són les negligències més habituals?
M. G.: La crema no autoritzada de restes vegetals en cases aïllades i els fons d'abocaments incontrolats, on de vegades algú cala foc. També l'ús d'eines i maquinària (motoserres, soldadors) que poden generar espurnes a prop de la vegetació seca.
"La primera intervenció que fem les ADF és clau: si no fos per aquesta rapidesa, molts d'aquests focs es convertirien en grans incendis"
Com és l'actuació des del moment en què es detecta una columna de fum?
M. G.: Quan estem de servei, ens activem i ho comuniquem al control central indicant quants voluntaris i vehicles amb aigua tenim disponibles. Si entra un avís al 112 o des de les torres de vigilància, ens arriba a través de l'emissora de control o de l'aplicació Control ADF, on ens indiquen les coordenades i el paratge.
Com que coneixem bé el territori, ens dirigim immediatament al lloc. La primera intervenció que fem les ADF és clau: si no fos per aquesta rapidesa, molts d'aquests focs es convertirien en grans incendis. Iniciem l'extinció de manera autònoma seguint una jerarquia clara de comandament. Quan arriben els Bombers, ens posem directament a les seves ordres, ja que ells prenen el comandament de l'emergència.
Com és la coordinació amb Bombers, Policia Local i Protecció Civil?
M. G.: És fluida i constant, tant per telèfon com a través de la xarxa de Control ADF. Si la Policia Local d'un municipi rep l'avís directament d'un ciutadà, ens contacta immediatament. Si passa pel 112, s'activen simultàniament Bombers i ADF i ens coordinem sobre el terreny.
Manel Gómez revisant el mapa de 'Control ADF'. Foto: Laia Jubany
"La gent ha de ser conscient que una cigarreta mal apagada posa en risc la vida d'altres persones"
Quin missatge els agradaria fer arribar a la ciutadania pel que fa a la prevenció?
M. G.: Demanaria precaució, civisme i sentit comú. Quan s'està al medi natural cal gaudir de l'espai amb tot el respecte.
A. S.: La gent ha de ser conscient que qui apagarà un incendi o farà un rescat són persones com ells. Un comportament irresponsable o una cigarreta mal apagada posen en risc la vida d'altres persones, tant dels Bombers com dels voluntaris.
M. G.: Les negligències poden sortir molt cares. Desplaçar-se a tota velocitat cap a una emergència creuant municipis ja implica un risc d'accident. És important ser-ne conscients.
Com ha afectat la pesta porcina a la feina de l'ADF?
M. G.: Doncs, per exemple, no hem pogut fer el Pla de Prevenció d'Incendis (PPI), s'ha hagut de paralitzar tot. També hi havia un projecte de l'ACA per netejar la llera del riu Ripoll i eliminar la canya, que també s'ha aturat.
Al principi els ADF formaven part dels dispositius destinats a fer front al brot de pesta porcina.
M. G.: Inicialment, per atendre l'emergència, els Agents Rurals van comptar amb les ADF per cercar porcs senglars morts, fer desinfeccions puntals i col·locar cartells informatius i tancaments. Posteriorment, el Secretariat de les ADF de Catalunya va coordinar voluntaris en atur per a la recollida de mostres. Actualment, la Generalitat ja ha passat aquesta feina a l'empresa Tragsa.
Quines restriccions hi ha actualment al municipi, tant de pesta porcina com de risc d'incendi?
M. G.: Ripollet no té cap cas positiu confirmat de pesta porcina, però per proximitat s'han instal·lat barreres físiques a la llera del riu Ripoll per evitar la circulació de senglars, restringint-ne alguns accessos.
Pel que fa al risc d'incendi, les restriccions principals venen marcades pel Pla Alfa. El Pla Alfa 3 restringeix la mobilitat d'accés als espais naturals i prohibeix treballs forestals o ús de maquinària que pugui generar espurnes, i el Pla Alfa 4 restringeix totalment l'accés i comporta el tancament complet dels espais naturals. A més, del 15 de març al 15 d'octubre està totalment prohibit fer foc a menys de 500 metres de qualsevol massa forestal.
"L'any passat vam estar sis mesos recollint més de 2.500 pneumàtics llençats directament a la llera del riu Ripoll"
Hi ha algun altre problema destacable al medi natural de la zona?
M. G.: Els abocaments incontrolats de residus són un problema majúscul. Ens trobem habitualment runes d'obres, Pneumàtics usats de tallers clandestins, restes de vehicles, mobles, llaunes, pintures i peladures de cables de coure robat. Tots aquests abocaments els hem de recollir nosaltres i portar-los a la deixalleria municipal per registrar el pes. Avui mateix hem portat 1.300 kg de runes. L'any passat vam estar sis mesos recollint més de 2.500 pneumàtics llençats directament a la llera del riu Ripoll. És una situació incívica difícil de comprendre tenint deixalleries gratuïtes a disposició de la ciutadania.
Afegeix TOT Ripollet com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
WhatsApp
Telegram