Maika Aguado: “Per a mi és més fàcil dirigir que actuar”

La Maika Aguado Eés actriu amateur d’Amics del Teatre i fa dues setmanes va dirigir l’obra infantil ‘El diamant més gran del món’ que va ser tot un èxit.

Com ha estat l’experiència de dirigir El Diamant més gran del món?

Per a mi ha estat una experiència molt enriquidora i emocionant. Dirigir una obra infantil implica trobar l’equilibri entre la diversió, la imaginació i els valors que volem transmetre als infants. Ens agrada que els infants i els espectadors surtin del teatre amb un somriure però també amb una reflexió.

Què és per a tu el teatre?

El teatre és una eina meravellosa per educar i emocionar al mateix temps.

Què és el que més t’agrada d’aquesta obra?
M’agrada molt el ritme que té. Els personatges entren i surten. Hi ha situacions molt divertides.

Has dirigit fins a una vintena d’infants. Com és dirigir a tants infants i de tantes edats variades?

Sobretot empatitzar molt, creure en ells i tenir resiliència. Et trobes infants que tenen quatre anys i grups molt més grans. Per tant, no pots tractar a tots iguals i has d’entendre totes les edats. També s’ha d’escoltar i jo me’ls escolto a tots.

Què t’aporten els infants?
Ells m’aporten més a mi, que jo a ells. Els ensenyo a fer teatre, a sortir a l’escenari, a fer expressions... L’expressió i la posició corporal és molt important perquè transmet molt. També he tingut el suport de totes les famílies.

Participes en el grup gran d’Amics del Teatre com a actriu. Què t’és més fàcil fer d’actriu o de directora?

Per a mi és més fàcil dirigir. Quan actuo passo molts nervis. M’agafa mal d’estòmac. Per a mi memoritzar un text i aprendre’m la part dels meus companys em resulta molt difícil. En canvi, dirigir als infants no. A més, és diferent perquè l’emoció que tens quan surts sola a l’escenari, no és col·lectiva com l’emoció de veure a tots els teus actors i actrius infantils gaudir de l’obra.

Què és més fàcil dirigir infants o gent gran?

Crec que és més fàcil dirigir infants i joves que adults. Els adults ja tenim uns defectes adquirits que no hi ha manera
que es corregeixin. En canvi, els petits no i els fas teus, representant el que tu com a director/a els has marcat. Els infants els pots dominar cap a on vols que vagi l’obra.

Què sents quan veus als petits saber-se el paper de la resta del grup?
M’emociona veure la capacitat que tenen per aprendre-s’ho.