“L’objectiu és que la cuina del Local pugui ser un projecte econòmic autosuficient”

– D’on sorgeix la necessitat del projecte?

– Lídia Martínez (LM): El Local és un espai que gestionem de manera col·lectiva des de fa molts anys. Tenim l'espai, tenim les sales i tenim el bar, però ens faltava la xarxa i el múscul de gent jove que volgués co-gestionar-ho de forma conjunta amb l'entitat. A l’espai de bar actualment hi fem una programació setmanal i mensual, amb activitats culturals i artístiques, però la barra es gestiona de manera molt voluntària per part de les sòcies, i ara volem professionalitzar el projecte. Això ens permetrà donar-hi més vida, seguint exemples com Cal Temerari (Sant Cugat), Can Capablanca (Sabadell) o La Raposa (Poble-sec, Barcelona). També el Catacrac a Iruña. Que hi hagi gent que vulgui portar un projecte d’hostaleria col·laborant amb el Local.

– I quin és l’origen del Local i quina és la xarxa que té actualment?

– LM: El Grup de Joves de Ripollet 1936, fa ja més de 30 anys que va llogar l'espai, vam fer obres i vam començar a fer una gestió cultural de l'espai. És un espai propi, privat, on fem coses amb altres entitats com Bruixes, com altres col·lectius com la CPC o el COP.  Era la seu social d'un partit polític municipalista alternatiu. Des de llavors hi ha hagut diferents generacions i usos de l’espai. A la part de la barra hi havia hagut alguna cooperativa, havíem tingut contractacions, persones voluntàries, també Alterevents durant un temps, fins que va arribar el Covid.

“El Local és un paraigües de moltes entitats, però li falta una dinamització perquè sigui punt de trobada diari sense demanar les claus abans”

Ara fa dos anys, vam obrir el projecte de la Xarxa d’Entitats del Local i vam passar de ser tres entitats (Bruixes, el Local i Decidim) a set, aproximadament, que son col·laboradores. Hi ha ARA, Acció Ripollet Antifeixista, Ripo Arts, que són un col·lectiu d’il·lustradores joves, Carmen Joves, Oresta, Acollim, la Xarxa per Palestina, la Societat Coral Vallès… una mica, totes les entitats que estan mobilitzades. També persones amb projectes més individuals que fan una exposició, o un concert. Fem reunions quinzenals, tenim una estructura i una governança, i fem les programacions de l’espai. A més, també ajudem a l'acompanyament a les entitats per fer entitats pròpies: com fer els estatuts, demanar instàncies, fer coses al carrer o a la biblioteca…

– Oriol Mor (OM): Exacte, fem de paraigües. La creació de la Xarxa va ser el moment d’obrir-nos des del Local, i de sumar més entitats, i ara faltaria la dinamització, perquè allò, a més de ser un lloc on les entitats poden desenvolupar les seves iniciatives o puguin col·laborar, també pugui ser un punt de trobada. I és una idea que sorgeix també conjuntament, en trobades internes amb entitats en què ens preguntem què volem assolir, surt sempre la dinamització diària de l’espai. Que pugui ser un punt de trobada diari sense demanar permís prèviament. Per això ara impulsem el projecte de gestió de la barra.

– Al projecte parleu molt del col·lectiu LGTBIQ+. Quina és la mirada que doneu en aquest sentit, i per què doneu importància a donar espai al col·lectiu?

– LM: En primer lloc, perquè a Ripollet no hi ha espais culturals liderats pel col·lectiu. A més, l’entitat Plataforma Mutante, a qui hem acompanyat a la creació, està formada per gent jove del col·lectiu LGTBIQ+ i tenen molt de potencial. En la passada Fira d’Economia Social i Solidària vam fer una pasarel·la, Incomoda’m, vinculat a la Comunalitat Urbana de Ripollet. Estan venint perquè tenen interès en rebre suport i acompanyament i fer-se l’espai seu, també.

“Plataforma Mutante són joves del col·lectiu LGTBIQ+ amb molt de potencial, que venen del món de la moda i el drag”

Venen molt del món artístic, creatiu i sobretot del món de la moda, però alhora algunes treballen en hostaleria. Per això vam pensar que seria molt guai que tinguessin aquest espai més propi. Perquè tothom surt de Ripollet per fer la seva vida d’oci, o artística. I no mira que potser poden tenir un espai aquí, a casa.

OM: És cert que abans del 2010 hi havia FAC Ripollet, que estava al Local i era l’entitat que liderava el moviment LGTBI a Ripollet, i amb la pèrdua d’aquesta entitat i altres que també havien sorgit, s’ha perdut l’abanderament d’aquesta lluita. Per això pensàvem que la barra era una manera, també, de visibilitzar, que si no hi ha un col·lectiu, com a mínim la barra i l’espai puguin tenir la mirada per continuar sent un espai referent i no perdre aquesta lluita al municipi de Ripollet. A les festes passades de Cerdanyola es van patir algunes agressions, i ara s’està recuperant aquesta xarxa.

– Plataforma Mutante, doncs, és una plataforma de reivindicació del col·lectiu LGTBIQ+.

– LM: Sí, són una associació que ha començat fa poc, els hem acompanyat a la creació, i ara estem acabant de veure si elles seran qui puguin portar el projecte de la barra. 

– OM: Són més aviat un moviment artístic. Al final, és un moviment polític però la seva essència és l’art.

LM: Venen del món del cabaret, de la moda, drag, performance… Seria incorporar això que fan més puntualment al dia a dia.

– Quins són els propers passos per a tirar enrere el projecte de restauració al Local?

– LM: Per a això necessitem l’acompanyament de l’Ateneu (riu). Segurament el més important és ara la part econòmica, i veure què necessiten els qui agafin la barra, què podem oferir…

“L’objectiu és que la cuina pugui esdevenir un projecte econòmic autosuficient”

OM: Definir el model. Nosaltres ara hem començat una crida interna, i és cert que volem fer una crida per veure com encarar, de cara al setembre, el traspàs de la la barra, que hi hagi un projecte sòlid. No cal que sigui una cooperativa, però sí que sigui un projecte que pugui esdevenir aquesta cooperativa. Des d’autònoms, a qualsevol paper que pugui liderar l’arrencada del projecte.

LM: La idea és que esdevingui un projecte econòmic autosuficient.

– En la definició del projecte parleu de com el món de l’hostaleria està especialment precaritzat, i des de l’economia social i solidària s’aposta per evitar aquesta precarització al màxim. Com volem afrontar això d’evitar la precarització?

– OM: Experiència en tenim. Perquè és veritat que, quan els projectes que hi havia abans, ja sigui amb la cooperativa, amb Alterevents… Quan s'han començat a precaritzar és el moment en què s'han parat. Crec que nosaltres tenim la mirada de què ha passat abans, i podem ajudar aquests projectes, i tenim molt clar que volem tenir la mirada que el projecte es pugui expandir, més enllà de la mirada interna del Local. Potser no ha de tenir només el servei al Local sinó un servei de càtering.

“En el passat, quan els projectes d’hostaleria del Local s’han començat a precaritzar és quan s’han parat”

LM: Nosaltres ara tenim aquesta cosa de fer més xarxa. Tenim més contactes fets i hem fet tot aquest aprenentatge mirant a altres espais. I a més, hem fet una feina d’enxarxament a les festes majors, amb el comerç… tot això està més estable. I després hem fet espais espais assemblearis i de cures, que tenen una mirada més democràtica, que no sigui un, “aquí tens les claus”, sinó anar construint amb la implicació de totes. Alhora, això fa que tot sigui més lent, que hi hagi més desgast, més flexibilitat però alhora més precarietat… Però bé, creiem que és el model pel que hem d’apostar ara, de tornar als orígens, una mica, i treballar així.

– En què us ajuda el fet de guanyar el Premi Terra Fèrtil, pel que fa a l’acompanyament tècnic?

– LM: A nosaltres ens ha ajudat perquè teníem clar que volíem tirar per l’hostaleria, però no teníem el projecte tan aterrat. Anar a les sessions sempre ajuda a donar forma a l’impacte que volem, la viabilitat, posar números… La part econòmica i de finançament és la que a les entitats més voluntàries més ens costa. I per tant, és on l’Ateneu amb els Terra Fèrtil ens pot ajudar més. I també en la part de comunicació i xarxes. I crear xarxa.

– I pel que fa al premi econòmic?

– LM: Crec que, de moment, ho deixarem allà. I quan estiguin totes les que vulguin tirar el projecte endavant, es veurà quina és la inversió. Crec que no serà per a crear la cooperativa, encara, perquè és una mica arriscat. Però sí que ens pot permetre fer alguna inversió a l’espai, a la cuina. Perquè ara mateix tenim un microones, i paelles, i material, però abans hi havia un forn i altres estris. Cal endreçar, veure alguna compra… tot, en funció del tipus de proposta gastronòmica que vulguin fer. Perquè la cuina tal com està ara és molt per a fer tapes o pintxos, amb una barra, però no farem res més elaborat.

OM: Des d’abans de 2020, és a dir, fa sis anys, no hi ha barra com a tal. Per tant, proposar a algú que no només s’aventuri a la creació de cooperativa i es posi en hostaleria, a més faci una inversió al local… no volem fer-ho. Per això volem esperar i veure com podem oferir un espai on realment la gent pugui venir ja a guanyar-se la vida.