La memòria de la riba del Ripoll surt dels arxius

Una fotografia de la fàbrica Uralita conservada a l'Arxiu Municipal de Cerdanyola il·lustra una investigació de Raúl Vilchez Puig sobre la incidència de l'empresa a la ciutat entre els anys 1943 i 1977. El treball, presentat a les primeres Jornades d'Arxius i Recerca Local a la Riba del Ripoll, és un exemple de com els documents que custodien els arxius poden contribuir a reconstruir la història local.

Dos anys després de les primeres jornades, els arxius municipals de Cerdanyola, Ripollet i Montcada i Reixac, juntament amb l'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental, donen continuïtat a aquella experiència. Les segones jornades se celebraran els 23 i 24 d'octubre i ja es poden presentar treballs i formalitzar les inscripcions per assistir-hi.

Dels fons a la recerca

La primera edició, celebrada el 2024, va reunir un centenar de persones. Investigadors, arxivers, docents, estudiants i entitats van compartir recerques sobre qüestions com Uralita, la immigració almerienca, el moviment obrer o la lluita antifranquista.

Les jornades van néixer precisament per donar a conèixer els fons documentals i fomentar-ne l'ús en la recerca. L'Arxiu Municipal de Cerdanyola, per exemple, conserva documentació de l'Ajuntament des de 1837, però també fons particulars i d'entitats, fotografies i testimonis orals. Entre aquests hi ha els fons d'Albert Lázaro i Gabriel Escursell, documentació de Cerdanyola Via Verda o fons orals del Forat del Vent i l'Alzina.

Els treballs presentats el 2024 van quedar posteriorment recollits en unes actes publicades un any més tard per l'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental, que permeten consultar les investigacions i posar-les a l'abast de futures recerques.

Una història compartida

La iniciativa té una altra particularitat: la cooperació entre els arxius de tres municipis de la riba del Ripoll. Industrialització, migracions, moviment obrer o antifranquisme són processos que depassen els actuals límits municipals i permeten abordar la història des d'una perspectiva territorial més àmplia.

Els mateixos arxius en conserven testimonis. Entre els seus fons hi ha documentació, per exemple, de la Mancomunitat Cerdanyola-Montcada-Ripollet, creada a mitjan segle XX.

Patrimoni, memòria i recerca a les aules

El programa de la segona edició combina patrimoni local, memòria democràtica i experiències educatives de recerca. Àngels Leiva Claudiel i Helena Bea Mellado, autores de Ripollet desaparegut, reconstruiran l'impacte que va tenir sobre l'entorn l'explosió del polvorí de Montcada de 1950. A Cerdanyola, Robert Álvarez Masalias presentarà una investigació sobre la capella de Nostra Senyora de les Feixes i el Mas de les Feixes o de les Canaletes.

La recerca també arribarà de la mà dels estudiants. S'hi presentarà el documental De les vinyes als carrers. Memòries de Can Mas, de l'Escola Institut El Martinet, i experiències educatives sobre sindicalisme i lluita antifranquista a Montcada i els ripolletencs represaliats als camps nazis.

La part final tornarà a combinar història i territori. El programa inclou una ponència sobre el quarter de Montcada durant la Segona República, una altra sobre el patrimoni al llarg del Ripoll i una taula rodona dedicada a memòria democràtica, recerca i arxius. Entre els al·licients de l'edició també hi ha una visita guiada a la Casa de les Aigües de Montcada i Reixac.

Les persones interessades a presentar treballs inèdits de recerca local tenen fins al 9 d'octubre per enviar-ne la proposta. L'assistència a les jornades és gratuïta, amb inscripció prèvia fins a completar l'aforament.