La línia R4 era més ràpida l'any 2000 que ara

El trajecte en tren de rodalies i regionals entre Barcelona i les 24 capitals de comarca de la xarxa és ara més llarg que l'any 2000. Segons una anàlisi de l'ACN a partir dels horaris oficials de maig del 2000 i de novembre del 2025 –just abans de l'accident de Gelida i les limitacions de velocitat–, els combois necessitaven en alguns casos fins a mitja hora menys per fer la ruta que ara. En molts trajectes, els trens feien menys parades que actualment. Amb tot, algunes diferències són grans, com ara a l'R4 al Penedès, on es trigava vint minuts més fa uns mesos que el 2000.

4 minuts més de Terrassa i Sabadell a Barcelona

Si mirem les dades de les capitals del Vallès Occidental, Terrassa i Sabadell observem que, en el cas de Terrassa, l'any 2000 es trigava 47 minuts a arribar a Barcelona, i l'any 2025 el trajecte era de 51 minuts, és a dir, que ara és uns 4 minuts més llarg. Pel que fa a Sabadell, el 2000 el trajecte era de 38 minuts, mentre que el 2025 el temps puja als 41 minuts, de nou, 4 minuts més

L'R4 és la línia que més s'ha endarrerit

L'R4 és la línia que acumula més diferències en el temps de trajecte en comparació amb fa un quart de segle, en especial el tram que passa pel Penedès i el Baix Llobregat. Les dades mostren que els trajectes més curts entre Martorell i Sants eren de 28 minuts l'any 2000, i ara de 39, cosa que suposa un 39% més, amb els trens aturant-se a dues parades més. De manera similar, entre Vilafranca del Penedès i Sants es trigava un mínim de 53 minuts, però ara no es baixa de 70, aproximadament un terç més que abans. Des de l'estació del Vendrell, els 69 minuts de mínima en el passat han esdevingut 90 minuts en l'actualitat, una diferència similar a si se surt des de l'inici de la línia, Sant Vicenç de Calders, també al Vendrell.

Més d'un quart d'hora més de trajecte a l'R3

D'altra banda, els trens més ràpids de l'R3 cobrien el trajecte entre Vic i Barcelona Sants en 71 minuts parant a vuit estacions. L'any 2024 –l'anàlisi ha tingut en compte per a l'R3 el 2024 i no el 2025 pel tall a la Garriga–, el mínim eren 86 minuts, aturant-se a 11 estacions i no parant, així, a diverses. Els residents a Puigcerdà i Ripoll també trigaven més que fa 25 anys en arribar a la capital catalana, amb temps aproximadament 20 minuts superiors, per bé que els trens feien més parades.

Causes: Increment de parades i manca d'inversió

Entre les causes, en una entrevista amb l'ACN, el president de l'Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP), Adrià Ramírez, creu que "hi ha un increment de trens que paren a totes les parades i de freqüències", però "el que no s'ha incrementat és la capacitat de la xarxa". Així, diu que si es posen més trens i que parin a més llocs, els trens més ràpids o semidirectes "estan obligats a compartir més espai i, per tant, tarden més, o bé directament han desaparegut". Per tant, Ramírez aposta per més capacitat a la xarxa per tenir tant serveis que parin a tot arreu com semidirectes.

Al seu torn, el director del Centre d'Estudis del Transport, Joan Carles Salmerón, també a l'ACN, ha justificat les dades adduint una manca d'inversions sobre la infraestructura que ha dut a una "debilitat del sistema ferroviari". A més, diu que "fa tres o quatre anys, quan per fi s'han començat a invertir diners", han començat obres que també han portat a més temps de viatge. 

L'expert també demana la tornada dels trens semidirectes, cosa que suposa construir "noves vies d'avançament", perquè els combois més ràpids puguin arribar a destinació abans que els que s'aturen a totes les parades. En aquest sentit, explica que la Generalitat està elaborant un pla de serveis, "una de les coses que més ha faltat en les últimes dècades", i que sí que és present "a la resta d'Europa".

Per Salmerón, l'R4 és "una peça clau" del corredor mediterrani, tant per viatgers com per mercaderies, així que "ja s'hauria d'estar planificant el desdoblament". Segons ell, "és un dels llocs més saturats de tota la xarxa ferroviària catalana" per les obres de soterrament de les vies a Sant Feliu de Llobregat. A causa de les obres, diu, "hi ha un tram on hi ha via única", cosa que retarda els combois. 

A més, hi ha retards

L'augment del temps dels trajectes ha estat analitzat a partir dels horaris oficials de maig del 2000 i de novembre del 2025, abans de l'accident de Gelida. Però aquests horaris molts cops no són reals per l'aparició d'incidències a la xarxa ferroviària, ja abans de l'accident, però sobretot ara. Aquest mateix diumenge 5 d'abril s'han registrat retards per una incidència a la infraestructura entre les estacions de l'Hospitalet de Llobregat i Barcelona Sants.