Gerard Giménez, Gegants de Ripollet: "Els Gegants representen molt bé la nostra història"

El Gerard Giménez és un ripolletenc conegut al municipi per la seva participació en entitats locals com els Grallers, els gegants i Ripollet Costums i Tradicions. 

Giménez ens parla de la seva participació en el programa Soc i seré de TV3, de la seva participació als Gegants de Ripollet, de les gralles, de la cultura popular ripolletenca... 

Comencem parlant de l'últim projecte en el que has estat, el programa Soc i seré de TV3. Com sorgeix?

Jo l'any passat vaig passar una temporada una mica dolenta, amb coses molt personals, perquè molt difícils: pèrdues de gent molt propera, el tema de la fusió de les escoles, que malgrat que va acabar molt bé, ens va desgastar moltíssim; uns reis amb pluja cada dia, que ens va desgastar encara més i vaig arribar a Setmana Santa mort. Dient que no podia més. Em vaig plantejar demanar-me un permís de la feina i marxar 15 dies fora o qualsevol cosa. I va sortir l'oportunitat. Tot passa per alguna raó. Justament la setmana que vaig estar plantejant això. Em van dir que eren 15 dies fora, amb desconnexió de mòbil durant 12 hores al dia, i vaig dir, és el moment, dic que estic cansat, era el temps just per poder demanar un substitut a la feina, em venia de gust també per poder donar a conèixer Ripollet, poder participar..., i la veritat que val molt la pena.

I com ha estat aquesta experiència?

Intensa, crec que la paraula seria molt intensa en l'àmbit emocional. És molt intens, però és molt bonic.

Pels qui no coneguin el programa, explica'ns una mica en què consisteix.
És una espècie de competició entre catalans, que dient que és més català que l'altre. Llavors, comencen 100 concursants i no se'n pot quedar un. Cada programa hi ha un repte d'avantatge i un repte eliminatori. Llavors, es van fent equips i l'equip que va guanyant va passar. Mentre els equips que van perdent els reptes van quedant eliminats, ja que el final es va reduint la cosa i només en queda un. Sí que és veritat que si algú ha vist la primera temporada, aquesta segona temporada ve carregada de coses. Que no sigui gaire, però primera temporada, un dia és el que et dic. Perquè hi ha molt plot twist, diguem-ho així, hi ha molta sorpresa.
 

És un programa que per veure qui és més català, hi ha temes de cultura popular. Tu en saps molt de cultura popular.
Bé, de moment, fins on ha sortit no ha aparegut res de cultura popular, no puc avançar si hi ha estat el programa de cultura popular o no, ho haureu de veure. Però sí que vull destacar una cosa d'aquest any, perquè l'any passat, tot i que era molt seguidor, vaig ser molt crític en què es guiava molt per tòpics, les coses típiques que sap tothom, el que t'esperes de qualsevol català, i, en canvi, aquest any és com molt més complicat tot, va molt més enllà.

I com et sents ser representat d'alguna manera a Ripollet?
És una responsabilitat que jo crec que estic una mica acostumant, perquè amb els gegants cada cap de setmana estem per allà representant al poble i crec que tots tenim en comú la responsabilitat de fer-ho el millor possible.

Què t'emportes d'aquesta experiència?

Doncs crec que el més important que m'emporto són 50 persones. Totes i cada una d'elles, me les emporto amb mi, els meus olis. És una cosa espectacular. Realment, és que semblen bojos, ja que ho diem, però és que s'ha format una família enorme, que ens hem vist ja, hem anat a Esparreguera, hem fet una macarronada, ara ens n'anem a Montserrat, volem fer una casa de colònies, realment som com una xupipandi de 50 ja, que anem fent vida.
 

I com es porta això d'estar desconnectat tantes hores en un món que estem constantment connectats?
Ho repetiria mil vegades. Crec que és el que més vaig agrair estar allà. Si hagués sigut per mi no m'hauria importat que m'haguessin desconnectat les 24 hores del dia. Ja t'ho dic. Crec que és el millor de tot. Era bonic perquè hi havia altres coses, no ho sé, quan estàvem als cinquanta, ja que una que feia dinàmiques de tensió i una dinàmica de teatre, jo treia la gralla, una altra teia el violí, l'altra teia l'acordió i tocàvem o cantàvem garrotins o jugàvem a jocs de taula. Era brutal, no ens avorríem i no trobàvem a faltar gens el mòbil, la veritat, però gens, absolutament gens. Potser és la part que m'agradaria tornar a viure alguna altra vegada, la desconnexió aquesta absoluta.
 

Tornaries a participar si poguessis?
Sense cap mena de dubte. De fet, amb unes companyes ho diem, que si hi ha tercera temporada, que ens presentem una altra vegada tots junts. Però sí, sense cap mena de dubte repetiria, sense cap mena de dubte. I ho recomano molt a tothom que vulgui participar, que hi participi. És brutal.
 

Parlant de cultura popular, com està la cultura popular a Ripollet?
Jo diria que ha estat un bon moment. Hi ha un moment que s'han activat moltes entitats que estaven com mig adormides, estan totes fent coses molt boniques. Sí que és veritat que potser estem en un moment més com d'estancament, perquè fa uns anys, després de la pandèmia, estem tots en boom i tots com fent moltes coses. Però jo crec que és una falsa sensació d'estancament, si no que, simplement, després d'uns anys de parada obligada, vam tornar tots com amb mil ganes i, ara és com que hem tornat a la nostra normalitat de sempre. Crec que estem en un bon moment. De fet, he rebut molt afecte també per part de les entitats de Ripollet, cosa que també m'ha agradat molt.

Que són per a tu els gegants?

Per a mi són part de la meva família, vaig néixer dins de la Colla de Gegants. És a dir, el meu pare va ser fundador de la colla. Per a mi la gent de la colla també són una família. Malgrat que ara aquests últims anys sí que potser estic tocant amb més colles de fora perquè tinc un grup que fem bolos i tal, per mi l'encant que té tocar amb els Gegants de Ripollet no el té tocar amb una altra colla. 

I què tenen els gegants de Ripollet, a diferència dels gegants d'altres punts de Catalunya?

Crec que representen molt bé la nostra història. Tenim des de la Paquita i en Joan, que són els capgrossos que representen la colla a gegants, el drac màgic que representa l'entorn natural de Ripollet, en Jordi i la Mariona, que és la diversitat del nostre poble.

Després tenim l'època modernista, molt important de totes les cases d’estiueig que hi ha a Ripollet representades en els mestres Gonçal i Teresa, que a més van ser uns impulsos pedagògics molt grans en l’àmbit català. Posteriorment també tenim la nostra història més antiga, amb en Pere i l'Elisenda. I també tenim aquesta part feminista, de l'Elisenda representant totes les dones silenciades. Som un dels pocs pobles que té una geganta que és més alta que la seva parella, que és el cas de la Teresa, que tradicionalment els gegants sempre havien sigut més alts que les gegantes, però en aquest cas no, bàsicament per una raó molt simple, perquè ella era més alta que ell. Per tant, no podíem fer-ho al revés. I creiem que això ens diferencia molt. I en l'àmbit musical també treballa molt perquè tinc un acompanyament musical únic i que ens diferencia una miqueta de la resta que tot aquest conjunt més especial.

A més, tu toques la gralla. Explica'ns com et neix tocar la gralla.

Vaig començar fa 17 anys, l'any 2009. Vam estar com molts anys, cada colla de gegants estava sense grallers i es va decidir tornar a activar el grup de gralles a través de celebrar la trobada comarcal del Vallès.

I què és per tu tocar la gralla?

És una cosa molt potent. Per mi forma part del meu dia a dia. Els instruments tradicionals en general, però crec que és un instrument que té una part molt bonica, que és la part social.

A més, compons cançons. Què prefereixes, tocar o composar?

Tocar, sempre. Composar em fa una mica de mandra, de fet.

Afegeix TOT Ripollet com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara