Eloi Isern: "Un 60% del llibre està basat en articles publicats en la vostra revista"

Eloi Isern, biòleg, president de l'Agrupació Ripollet Natura i col·laborador del TOT, presenta aquest dilluns a les 18.30h en el Centre Cultural el seu llibre 'Quedem al parc' i ho fa uns dies abans de la Diada de Sant Jordi. En el TOT hem pogut parlar amb el ripolletenc.  

Explica'ns una mica en què consisteix el teu llibre, 'Quedem al Parc'.

Doncs mira, aquest llibre, que es diu Quedem al Parc, vol ser una aportació de l'entitat, l'associació Ripollet Natura, cap a la societat ripolletenca. En el sentit que des que vam començar com a entitat, un dels objectius era apropar a la natura l'educació ambiental a Ripollet, de manera que els alumnes als centres escolars no haguessin de sortir a fora de Ripollet per poder fer activitats i aprofitar el que té Ripollet per a fer educació ambiental.

Un lloc on teníem coses per fer eren els parcs. Aquest llibre, Quedem al parc, vol ser un retorn cap a la societat, aquesta experiència que hem tingut nosaltres, acumulada, de 32 anys treballant aquí a Ripollet, que una de les coses que surti sigui aquest llibre. Aquest llibre descriu com són els parcs de Ripollet. Tots són esquitxos. La missió del llibre és divulgar els parcs, no estudiar-los a fons, perquè això costaria molt. Però bé, clau d'un i d'un. Són esquitxos de com són els parcs, els descrivim amb la nostra mirada. Mirem per què es diuen d'aquesta manera, quines són les persones que nomenen aquests parcs, etc. Són esquitxos de quins són els usos que en tenen, els usos culturals que han tingut el lloc al llarg d'aquests anys, la història, com era el lloc abans d'esdevenir parc, etc.
 

I per què aquest nom?

Doncs perquè, bé, la meva parella, la Núria, té la mà trencada en trobar noms. I doncs, va dir, aquest nom queda molt bé. I dic, ostres, té tota la raó. Perquè els que tenim nens, encara que ara ja siguin una mica més grans, però els que hem tingut nens i hem anat als parcs durant molts anys, aquesta frase l'hem fet servir moltes vegades per quedar i pensem que interpel·la al lector. El lector segurament s'hi sentirà identificat i pensem que té prou ganxo i a més a més, és un títol que parla dels parcs sense definir molt què és el que porta el llibre. Després, el subtítol ja diu una descoberta
dels parcs de Ripollet, queda clar de què va el llibre, però Quedem al parc és un nom simpàtic que d'allò que crida l'atenció.
 

Fas referència als parcs a la canalla, com veus els parcs que té Ripollet?

Mira, és curiós. Això és una recopilació d'articles, la base, és una recopilació d'uns articles que vam fer fa potser cinc anys o aproximadament, i ara, a l'hora de revisar-los, hem tornat a visitar els parcs i hem vist que algunes coses havien canviat. Algunes coses per bé i altres per malament. Hem vist que alguns parcs, un exemple, és el Parc d’Anselm Clavé, que és un dels dos parcs més antics que tenim aquí a Ripollet, i que la seva evolució ha estat
que anant minvant. És a dir, primer era un parc on tenia molta més vegetació que la que té ara, tenia racons, tenia molts jocs perquè els nens juguessin, i cada vegada ha anat quedant com una vorera gran del municipi perdent la seva personalitat.

En canvi, hi ha hagut alguns altres parcs, com pot ser el Parc dels Pinetons, que encara està en construcció i que realment el Parc de l'Anselm Clavé era aprofitar un espai que hi havia, que hi havia abans, estem parlant de fa 40, 50 i escaig anys, perquè era aprofitar un espai que hi havia a crear-ne un en concret, perquè sigui parc, amb tot el que significa actualment un parc, que és que tingui uns serveis, que tingui en compte la biodiversitat que hi pot albergar, que tingui en compte els serveis socials que pot fer per a la comunitat, que també serveixi de pantalla entre el que és l'espai de habitatges i l'espai industrial, etc. Realment hi ha hagut una evolució. Aquest parc que dius, els nens haurien de fer una revolució i fer-se els parcs lluitar per aconseguir, per exemple, aconseguir més gronxadors. Si ens hi fixem, a vegades hi ha cues perquè els nens puguin fer servir un gronxador. Quan era pare de nen petit, a vegades havies de parlar molt amb el nen, que ja està molt bé, perquè aquestes coses s'han de compartir, però el gronxador, que és una de les coses que necessiten els nens, és molt poc de Ripollet. És un bé molt provat. Els nens haurien de fer una revolució per aconseguir més parcs, més gronxadors, per exemple. Hi ha molts llocs que tenen molts bancs

Hi ha parcs amb molt poca ombra, que això a l'hivern es pot agrair pel fred, però a l'estiu és quan més es pateix. Com es pot solucionar?
El fet és que els parcs són petits ecosistemes, i en els ecosistemes hi ha una estratificació que també se'n parla aquí en el llibre, que hi ha arbustos i arbres, i tot és un equilibri que hi pot haver. Un espai petit no pot tenir molts arbres, perquè si no n'hi ha entre ells es faria molta competència. I l'ombra, realment, en l'escenari que estem de canvi climàtic, és un bé molt preuat, o ha de ser un bé molt preuat, i molts parcs realment es davindran a refugis climàtics, precisament per l'ombra que tindran. Dit això, és important que els parcs compleixin aquesta funció de refugi climàtic i que tinguin ombra. Però no només que tinguin ombra per la nostra alçada, també és important que tinguin petits racons, que això ho fan els arbustos, perquè puguin créixer o perquè puguin desenvolupar-se altres tipus de biodiversitat geomística, que hi hagi altres animals que també ajudin que aquest ecosistema dels parcs es pugui tirar endavant. És una cosa molt important, no només mirar els parcs des de la visió antròpica, que és el nostre benefici, sinó que també hem de mirar que els parcs són connectors de biodiversitat. I aquí a Ripollet, que en tenim 24, que està molt bé, poden estar millor repartits, però és el que hi ha. Amb l'objectiu que el que és l'espai natural que hi ha al voltant del municipi, el que seria la banda de Montcada, que pogués entrar, penetrar el màxim possible cap a dintre del municipi. I això ho fa a través del Parc dels Pinetons, a través del Parc Gassó Vargas i tal. I per part del riu també és important que tot aquest corredor biològic, que també pugui entrar biodiversitat cap a la campanya dintre el municipi i que a través del parc del riu Ripoll també ho aconsegueix.

Què creus que pot fer la ciutadania per mantenir els parcs?
La ciutadania el que ha de fer és fer-los servir, que per això hi són, i sobretot respectar-los. Respectar-los no significa no pujar als arbres, ni un moment, sinó no fer malbé la vegetació, no fer malbé els elements de mobiliari urbà que pot haver-hi. Sobretot usar-los. Penso que quan més ens fa servir una cosa, més recordes... Com més s'usin, més records tindran aquests nens. I com que tindran records, tindran motius en aquest parc. I, per tant, quan siguin grans, també la relació que tindran amb aquest espai serà, pensem que, positiva. Perquè, com que és una cosa que hi ha dels nivells, dels records de nens petits, hi haurà uns lligams que els respectin i que els facin respectar.
 

Tu escrius molts articles relacionats amb la natura, entenc que és, a part de la teva feina, la teva passió. Alguns, nosaltres en el TOT, els hem publicat. Els lectors del TOT podran trobar alguna cosa d'aquests articles que s'han anat publicant en el Tot i anteriorment en el Ripollet al dia?

Un 60% del llibre està basat en els articles que vam publicar fa uns 5 anys durant la pandèmia a la vostra revista, quan encara es deia Ripollet Al Dia. Vam aconseguir cada 15 dies treure un article en què definíem com era el parc, també hi havia un treball de direcció per part vostra, que era una cosa compartida, i va quedar una cosa prou maca. Realment, a partir de quan vam acabar aquesta col·laboració, vam dir que un dia hem de fer un llibre d'això. I la cosa va quedar allà. Ara, al cap de 5 anys, ho hem tornat a repescar, aquesta idea. Els articles són els mateixos, amb algunes modificacions, amb alguns comentaris finals, però també, com que hi ha algunes coses que han variat. I també a partir d'alguns comentaris de gent que hi ha col·laborat, hem afegit algunes coses més que estan, per exemple, en aquesta nova etapa del TOT. Com és, per exemple, la zona verda del Torrent Tortuguer, que no estava, o els Pinetons, la mare de totes les parts de Ripollet, perquè també són dos articles que van aparèixer en aquesta nova etapa de la revista.

Com veus la biodiversitat a Ripollet?

Bé, Ripollet és 4 metres quadrats, molta població, un nucli urbà molt atapeït. A les ciutats hi ha molta biodiversitat, perquè són llocs on hi ha moltes oportunitats, pels animalons, per plantes, perquè es creen unes condicions que potser en el medi natural no es poden crear, i, en canvi, a les ciutats sí. Per tant, hem de considerar això que, com un espai urbà que és Ripollet, hi ha molts racons que afavoreixen la biodiversitat. A més a més, tenim el riu Ripoll, que és una autopista que connecta el mar, que el tenim aquí al costat, amb tot el que és l'interior.

Què t'ha portat aquest llibre?

Molta satisfacció, perquè he après moltíssimes coses, tant dels mateixos parcs, tant de biologia, com de com es fa un llibre. He conegut una mica més el meu poble, que penso que està bé. I després també, a veure què, cada gent que s'acosti a parlar d'aquest llibre, espero que em pugui aportar també alguna cosa i conèixer aquella persona que hagi comprat el llibre i poder tenir quatre paraules amb aquesta persona. Penso que això també és coneixença i això també és una cosa que m'aportarà molt.

I t'agradaria estar signant el dia de Sant Jordi aquest o de l'any que ve?

És clar que sí. És molt maco. Aquest és el segon llibre que fem com a entitat i que he escrit jo.
Un va ser sobre els bolets i que fa 20 anys, ara precisament fa 20 anys, i l'experiència aquesta que dius tu de signar és una experiència molt maca.