El dia del solstici d’estiu

En un article anterior vam parlar sobre el solstici d’hivern, en què explicàvem que és el dia en què les hores de sol són mínimes i comença l’hivern astronòmic. Aquell solstici d’hivern va tenir lloc al mes de desembre i ara, mig any després, volem parlar del solstici d’estiu, que és el dia en què comença oficialment l’estiu astronòmic (el 2026, diumenge 21 de juny). És en aquest dia quan el Sol passa gairebé perpendicular sobre la superfície terrestre i l’ombra que projecten els objectes al migdia és la més curta de l’any. Com que el recorregut del Sol per la volta celeste és més llarg, la durada del dia és la més extensa de tot l’any (15 hores i 10 minuts de llum solar). Entremig d’aquests dos esdeveniments n’hi va haver un altre, l’equinocci de primavera: aquell dia, el 20 de març, va començar la primavera i la durada del dia i de la nit va ser la mateixa, fet que tornarà a passar a l’equinocci de tardor, el 23 de setembre. Aquests quatre esdeveniments astronòmics marquen, d’alguna manera, la vida a la Terra i el recorregut de la Humanitat sobre ella. Per això no és estrany que, des de la prehistòria, diverses cultures els hagin celebrat, especialment els solsticis. Fins i tot avui dia ho fem: el Nadal és hereu d’una festivitat pagana en què es celebrava el solstici d’hivern i Sant Joan no deixa de ser una manera festiva de celebrar l’arribada de l’estiu.

A mi, des de petit, sempre m’han interessat aquests esdeveniments; una vegada, al migdia d’un solstici d’estiu, vaig marcar a la paret del pati de casa el punt on acabava l’ombra de la subjecció d’un estenedor de roba que hi havia fixat. Durant anys, vaig anar comprovant com cada solstici d’estiu, al migdia, l’ombra sempre coincidia amb el punt que havia marcat temps enrere. Era, en la seva senzillesa, una prova tangible de l’ordre secret del cosmos. Per aquella mateixa època vaig començar a adquirir, cada any, el Calendari dels Pagesos, una publicació emblemàtica del món rural que es va editar per primer cop el 1861. És un almanac popular català en què hi apareixen, entre altres informacions agràries, dades astronòmiques i cronològiques, com ara els inicis de les estacions, els eclipsis de Sol i de Lluna o, fins i tot, la visibilitat dels planetes. L’any passat, amb l’ajuda d’aquesta publicació, vaig voler aprofitar el dia del solstici d’estiu per esbrinar un parell de dades que feia temps que volia conèixer: per on surt i per on es pon el Sol a Ripollet el dia del solstici d’estiu? I a quina hora? Si voleu, us ho explico.

El 21 de juny del 2025 va caure en dissabte. Em vaig llevar aviat i em vaig dirigir cap al parc dels Pinetons. Vaig deixar la bicicleta lligada a un fanal del davant de l’esplanada del brollador i vaig caminar fins al lloc triat per fer l’observació, una petita elevació del terreny situada darrere de l’àrea de jocs, a la perifèria del parc. És un petit turó de margues blanques compactades, ple de caus de conills, des d’on es té una panoràmica gairebé lliure d’obstacles de tot l’entorn de Ripollet: un lloc ideal per observar el recorregut del Sol sobre el municipi!

Quan hi vaig arribar, vaig treure els estris que havia preparat a la motxilla per a l’ocasió: la llibreta d’apunts, el bolígraf, la càmera fotogràfica, el mòbil i la brúixola. A les 06:17, tal com indicava el Calendari dels pagesos, ja tenia la brúixola orientada cap al lloc on s’intuïa que havien d’aparèixer els primers raigs de sol, a la serralada de Marina, però no va ser fins a les 06:25 hores que vaig començar a distingir el disc solar. La diferència entre l’hora indicada al calendari i l’obsAl llarg de l’any hi ha quatre esdeveniments astronòmics: els solsticis d’estiu i d’hivern i els equinoccis de primavera i tardorervada va ser de vuit minuts, degut al fet que el calendari indica les hores de sortida i de posta de Barcelona i el Sol, per ser vist des de Ripollet, primer ha d’elevar-se per damunt de la cresta de la serralada de Marina. La lectura de la brúixola marcava 55 º i coincidia, aproximadament, amb la pedrera que es veu excavada en un dels turons d’aquesta serralada. Era la primera sortida de sol de l’estiu, al qual hi havíem arribat encara no feia ni dues hores.

Al vespre hi vaig tornar. Vaig pujar al mateix lloc amb els mateixos estris i vaig situar-me en la posició contrària a la que ho havia fet al matí. El Sol es va pondre a les 21:18 hores per l’azimut 305 º. En aquest cas, l’hora de la posta també diferia lleugerament de la que indicava el Calendari dels Pagesos (21:30 hores). L’explicació és que les muntanyes de la serralada prelitoral amaguen l’horitzó real i provoquen que aparentment el Sol s’amagui abans de l’hora calculada. Després, ja a casa i satisfet d’haver assolit l’objectiu, vaig passar a net les observacions i vaig redactar algunes conclusions; la principal, sens dubte, és que havia estat conscient del goig que proporciona l’observació del ritme natural de la vida. Us hi apunteu?