Daniel Ortega: "Cada cop hauríem de ser més visibles a tots els fenòmens que podem atendre"

Daniel Ortega és un educador social que actualment treballa a l’àmbit educatiu, especialment en el sector de la universitat. L’educació social és un àmbit molt ampli i una professió pedagògica que promou la inclusió i el desenvolupament comunitari. Al TOT parlem amb aquest educador ripolletenc per conèixer més com és la tasca d’un educador social i com està el sector

Com veu la situació del teu sector?
En educació social, absolutament precaritzat en tots els àmbits que podem treballar. I això que cada cop hauríem de ser més visibles a tots els fenòmens que podem atendre. Pel que fa a les diversitats, pel que fa a les violències, pel que fa a la gestió emocional de les famílies, pel que fa a la prevenció, etcètera.

Quines funcions realitzen com a educadors socials?
Depèn en funció de l'àmbit. Nosaltres sempre parlem de l'encàrrec administratiu o de l'encàrrec institucional. Si treballem, per exemple, amb infància tutelada, doncs seria acompanyar en tots els moments de la vida quotidiana amb infància tutelada.
Si acompanyem, per exemple, les persones que surten de l'àmbit privatiu de la llibertat, és a dir, de justícia, doncs intentar possibilitar la reinserció d'aquest col·lectiu en totes les esferes. En l'àmbit emocional, en l'àmbit psicosocial, en l'àmbit laboral, etc. En funció de l'àmbit.
 

Ara mateix es dedica a l'àmbit de l'educació, més enllà a l'educació universitària. Però com ha canviat el món educatiu?
El món educatiu, sobretot en el sistema formal, per dir-ho així, sobretot és que cada cop costa més detectar totes les necessitats que té l'alumnat. Sota el paradigma de les múltiples diversitats que hi ha, sobre les necessitats educatives especials i sobretot pel que fa a la gestió de les emocions. I ara hi ha com una separació crec que molt forta entre les reclamacions i les necessitats que tenen les famílies amb les reclamacions que genera també el mateix sistema. I això fa que l’infant que hauria d’estar en el centre d'atenció pel que fa a l'ensenyament i aprenentatge, perquè no estiguin cobertes les seves necessitats.

Aquests dies hi ha noves jornades de vaga en el sector educatiu. Aquesta, però, també és una reivindicació, per exemple, dels educadors socials que també treballen a les escoles.

Sí. El que passa, per exemple, arran de l’aparent inclusió de Mossos d'Esquadra, s'ha obviat un altre fenomen, perquè a principis de curs, cap al setembre-octubre, es van reduir per qüestions pressupostàries centenars d'educadores socials i d'integradors socials que ja estàvem dintre de les escoles i instituts del que el govern anomena alta complexitat.
Aquesta reducció, per mi, és un reflex del paradigma socioeducatiu tal com està avui dia en relació amb el que et deia abans, de com costa detectar situacions anòmales que les nostres companyes mestres no hi arriben. Com detectar fenòmens relacionats amb la violència filo parental, la gestió de les emocions, necessitats educatives especials, assetjament escolar, trastorns alimentaris de conducta... Tots aquests elements que des d'una aula sovint no es poden detectar amb les ràtios que tenen, i també perquè l'objecte de la praxi laboral dels mestres és acompanyar, però sobretot educar, des d'un àmbit més formal, des d'un àmbit més didàctic. Per tant, jo crec que la figura de les integradores, de les educadores i de les psicòlogues seria anar en aquesta línia.

I què ha de fer la societat?
Doncs la societat, en primer lloc, legitimar i visibilitzar la figura del mestre.
S'està perdent absolutament l'autoritat cap a aquesta figura, cosa que, jo què sé, quan jo era un infant això no passava. I a més és curiós, hi ha una controvèrsia perquè, en primera banda, no es legitima ni es té en compte la vàlua en tot el procés formatiu de la infància. Però és que, d'altra banda, es delega elements educatius que haurien de venir a casa en les escoles, és a dir, en les mestres. Valors, elements educatius de respecte, d'autoritat, etc. Això es delega quasi en exclusivitat a la figura de les mestres i això hauria de venir a casa o hauria de ser complementari a tots els elements didàctics i curriculars que ens hauria d'atorgar l'escola.
 

Ha mencionat el tema dels Mossos, No és el cas de Ripollet, o almenys a mi no em consta que hi hagi cap centre que tingui Mossos dins dels centres, però sí que sembla que la Generalitat està posant Mossos al centre, ells diuen que és un pla pilot. Però creu que això substitueix la funció d'altres figures com la vostra?

No, jo estic taxativament en contra. En primer lloc, el projecte és pilot, suposadament, amb 14 instituts del que el govern anomena alta complexitat, que jo també estic taxativament en contra d'aquest terme, perquè aquest terme al final el que genera són categories, categories pejoratives, en famílies que tenen, o en indrets geogràfics que tenen alta complexitat, però fruit de la vulnerabilitat econòmica dels seus barris, dels seus domicilis, etc. Però això és una altra. De fet, el govern, precisament, si hagués volgut mirar molts estudis, jo crec que hagués mirat, per exemple, estudis del Regne Unit que ponderen tota la intervenció socioeducativa de forma preventiva o també els països nòrdics, que sempre són un mirall o haurien de ser un mirall i no ponderar la figura dels Mossos d'Esquadra que té altres funcions.

Creu que es té en valor la tasca de l’educador social?

Jo crec que quan parles amb les famílies o quan parles amb professionals sí, però crec que, malgrat que la nostra figura està des dels anys 90, 92, 93 aproximadament, encara és una figura una mica invisible, per dir-ho així. Es confonen a vegades amb assistents socials, també amb una figura de control, sobretot quan estem adherits als serveis socials, etc. Però jo crec que com que cada cop estem més presents en molts col·lectius, jo crec que cada cop es té més en compte i hi ha una visibilitat més gran, però encara queda molt recorregut per fer.

I què es pot fer per canviar aquesta imatge?
Crec que la figura de l'educador social hauria d'anar més per treballar la prevenció i no per treballar quan un fenomen ja està bastant cronificat. Perquè històricament l'educació social s'ha dedicat a col·lectius sensellarisme, amb col·lectius de l'àmbit de la justícia penal d'adults, infància tutelada quan ja estigui tot molt cronificat, etc. Quan canviem el paradigma i veiem la figura de l'educació social sota el paradigma dels drets humans i drets de la infància, aquí és quan ja tindrem major visibilitat. I això passa també inexorablement per entrar a treballar a les escoles o a l'àmbit comunitari, educació de carrer, clubs esportius, centres oberts, que ja hi som, etc.