La connexió entre la regeneració òssia i la lluita contra les infeccions

Un grup de la UPC ha observat propietats antibacterianes en un material que regenera l’os gràcies a l'ús de tècniques avançades d'imatge al Sincrotró ALBA

Un grup de la Universitat Politècnica de Catalunya ha aconseguit observar com la superfície dels materials que regeneren l'os interactuen amb els bacteris amb un nivell de detall sense precedents, gràcies a l'utilització de tècniques avançades d'imatge al Sincrotró ALBA. El disseny, a escala nanomètrica, d'aquetes superficies és una de les estràtegies més prometedores per combatre les infeccions postoperatòries, que continuen sent un dels principals reptes de la cirurgia ortopèdica.

Els empelts ossis són materials utilitzats per reparar, substituir o regenerar os danyat que han transformat el tractament de nombroses lesions de l'esquelet. Tanmateix, encara persisteix un repte important: fins i tot després d'una intervenció quirúrgica exitosa, els bacteris poden colonitzar aquests materials i provocar infeccions persistents que requereixen tractaments prolongats amb antibiòtics o, fins i tot, intervencions quirúrgiques addicionals. Davant l'augment de la resistència als antibiòtics, la recerca explora una nova estratègia: i si el mateix empelt ossi pogués ajudar a prevenir les infeccions?

Un material que està despertant gran interès és la hidroxiapatita deficient en calci (CDHA, per les seves sigles en anglès). La composició de la CDHA és similar al component mineral de l'os humà i afavoreix la regeneració òssia. Sota determinades condicions de processament, la CDHA desenvolupa una superfície formada per diminuts cristalls en forma d'agulla, estretament agrupats i de només uns quants nanòmetres d'amplada. Per a un bacteri, aquesta superfície equival a un llit cobert de diminutes punxes.

matges de microscòpia electrònica de rastreig per emissió de camp on es veuen les nanoagulles matant els bacteris. Foto: Cedida

Imatges de microscòpia electrònica de rastreig per emissió de camp on es veuen les nanoagulles matant els bacteris. Foto: Cedida

Estudis previs han demostrat que, quan intenta adherir-s'hi, la cèl·lula bacteriana es veu obligada a estirar-se sobre aquests cristalls en forma d'agulla, fet que provoca danys al seu embolcall cel·lular o fins i tot la seva mort. Això dificulta considerablement la colonització bacteriana, però la CDHA és molt més que un entorn físic hostil. A diferència d'altres nanoestructures antibacterianes fabricades amb materials químicament inerts, com ara el silici, l'or o el titani, la CDHA és un biomaterial bioactiu que intercanvia contínuament ions de calci i de fosfat amb el medi que l'envolta.

Un nou estudi liderat per un equip d’investigació de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha permès observar la interacció de la CDHA amb els bacteris. Treballant a la línia de llum MISTRAL del Sincrotró ALBA, l'equip va combinar tècniques avançades que van permetre no només visualitzar l'estructura tridimensional dels bacteris, sinó també quantificar i cartografiar la distribució del calci a l'interior de cada cèl·lula bacteriana.

(a) Imatge de raigs X de bacteris després de l'exposició al biomaterial nanoestructurat. (b) Reconstrucció tridimensional que mostra bacteris individuals (en color) i cristalls del material de fosfat càlcic (en gris). Foto: Cedida

(a) Imatge de raigs X de bacteris després de l'exposició al biomaterial nanoestructurat. (b) Reconstrucció tridimensional que mostra bacteris individuals (en color) i cristalls del material de fosfat càlcic (en gris). Foto: Cedida

El grup va exposar colònies del bacteri Bacillus subtilis a superfícies de CDHA nanoestructurades i van obtenir imatges tridimensionals per examinar els canvis en l'estructura general i l'organització interna dels bacteris. Les imatges van revelar indicis de dany mecànic a les cèl·lules bacterianes. Mitjançant tècniques avançades d'espectromicroscòpia, el grup de recerca també va observar que els bacteris no només interactuaven amb la superfície nanoestructurada, sinó també amb el calci alliberat pel material.

El calci addicional no va semblar afectar la viabilitat dels bacteris. Bacillus subtilis és naturalment tolerant als canvis en la concentració d'ions, fet que probablement explica la seva capacitat d'adaptar-se al calci alliberat. Aquests resultats suggereixen que l'efecte bactericida observat es deu principalment a la interacció física entre els bacteris i la superfície nanoestructurada, més que no pas a l'acció química del calci alliberat.

Tanmateix, aquest intercanvi actiu d'ions aporta informació valuosa sobre com interactuen els bacteris amb els empelts ossis bioactius i obre la porta al disseny de materials de nova generació enriquits amb ions d'elevada activitat bactericida. Combinant ions alternatius capaços d'induir dany bioquímic amb superfícies de CDHA optimitzades per maximitzar el dany mecànic als bacteris, aquestes troballes podrien orientar el disseny de nous biomaterials capaços d'afavorir la regeneració òssia i reduir encara més la colonització bacteriana.

Afegeix TOT Ripollet com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara