Els Bombers avisen d'un 20% més de rescats al medi natural des de la covid i demanen prudència

 Els rescats al medi natural han crescut un 20% des de la pandèmia, segons explica el cap del Grup d'Actuacions Especials (GRAE) dels Bombers, Oriol Vilalta, a l'ACN. S'ha passat de 1.440 serveis el 2019 a 1.867 el 2025, i fins al 28 de març d'enguany se n'han fet 376. Vilalta atribueix l'increment al fet que cada cop hi ha més gent gaudint de la natura i el desvincula d'un augment d'imprudències. Amb tot, ha admès que una petita part dels rescats es deuen a conductes negligents. Des del 2009, Interior ha reclamat el pagament de 16 actuacions d'aquest tipus i ja n'ha cobrat deu, de les quals tres eren falsos avisos per incendis en habitatges. A les portes de la Setmana Santa, el cos preveu un "alt volum de serveis" i demana prudència.

Oriol Vilalta ha explicat que l’increment de rescats està vinculat a l’augment de persones que practiquen activitats a la natura. “S’ha obert molt el ventall de com la ciutadania accedeix al medi natural”, ha dit, tot assenyalant esports com córrer, la bicicleta, inclosa l’elèctrica, o disciplines d’hivern com les raquetes o l’esquí de muntanya.

Segons els Bombers, el 2025 es van fer 1.867 rescats, la majoria de muntanya (1.194), seguits de recerques de persones desaparegudes (371) i actuacions en medi marítim (179). També hi va haver intervencions en rius, barrancs o llacs (77), acompanyaments (34) i rescats en pous o coves (9).

Perfils diversos i lesions lleus

El cap del GRAE ha detallat que el perfil de persones rescatades és molt variat, des d’excursionistes ocasionals fins a esportistes experimentats. “Coneixen el medi i els seus límits, però no estan exempts de patir una caiguda o una patologia”, ha explicat.

També ha indicat que han detectat un augment de rescats de dones, i també de persones que pateixen lesions menors que,  “tot i no ser incompatibles amb la vida”, requereixen la intervenció dels Bombers. En aquest sentit, ha recordat que la funció del GRAE és portar assistència sanitària a zones on no pot arribar una ambulància.

Estacionalitat dels rescats

Vilalta ha assenyalat que la tipologia de serveis varia segons l’estació. A la primavera, ha dit, “el ventall és més gran”, amb actuacions que poden anar des d’allaus fins a caigudes en camins de ronda o accidents amb bicicleta.

A l’estiu, la calor desplaça l’activitat cap a zones més fresques o amb aigua, mentre que a finals d’estiu augmenten els casos d’hipotèrmia per tempestes. A la tardor es disparen les actuacions relacionades amb boletaires, mentre que a l’hivern, la neu condiciona els rescats.

Ha detallat que l’hivern 2025-2026 ha estat “excepcional” pel que fa al volum de neu registrada, amb glaçades a cotes baixes i neu fresca a cotes altes que han elevat el risc d’allaus i han disparat els accidents de persones per relliscades i els cotxes atrapats en pistes forestals o carreteres. “Ha sigut un hivern molt complet”, ha comentat el bomber, que ha dit que aquesta situació ha provocat un increment d’actuacions relacionades amb la neu. Amb tot, ha assenyalat que el volum total de serveis s’ha mantingut força estable en relació amb el 2024, perquè altres tipologies de rescat han baixat.

Vilalta ha explicat que, arran de l’increment d’activitat a partir de la pandèmia, els Bombers van fer un estudi i van detectar que el cos tenia més dificultats per dur a terme rescats a la zona de Terres de l'Ebre, a Tarragona i al sud de Lleida. En aquest sentit, fa tres anys es va obrir una base de treball a Valls amb rescatadors, que s’ha sumat a les que el cos té a la Seu d’Urgell, a Cerdanyola del Vallès i a Olot. Així, ha assegurat que aquesta distribució permet millorar la resposta operativa.

Prudència per Setmana Santa

De cara a la Setmana Santa, Vilalta ha previst un volum elevat de serveis i una “afluència molt elevada” de ciutadans que es desplacin al medi natural. Ha assegurat que el recent canvi horari i el consegüent augment d’hores de llum afavoriran aquest increment de visitants, i ha destacat que la diversitat d’opcions i d’activitats que poden desenvolupar-se a Catalunya en aquesta època de l’any obre la porta a un augment de peticions i de la variabilitat d'aquestes. “Podem estar treballant en una allau i al mateix temps haver d’atendre una lesió en un camí de ronda a la Costa Brava”, ha advertit.

Per tot plegat, ha demanat a la ciutadania molta prudència, i que "adapti l’activitat al seu nivell" i al material disponible. “Una retirada a temps sempre serà una victòria”, ha afirmat, tot insistint en la importància de saber fer un pas enrere i tornar a casa si les condicions no són adequades.

Rescats per negligència

Des del 2009, el Departament d’Interior pot reclamar la factura de les actuacions de salvament que consideri negligents. Segons la llei aprovada pel Parlament, per iniciar aquest procediment cal que es compleixi un d'aquests tres supòsits: que l’accident s’hagi produït en una zona d’accés prohibit, que les persones no duguin l’equipament adequat o que hagin requerit el rescat sense motius justificats.

Oriol Vilalta ha remarcat que aquests casos són puntuals, i ha destacat que en els darrers anys no s’ha observat un augment d’aquesta mena de conductes: “Les imprudències no van en augment; al contrari, la gent cada cop és més responsable, col·labora més i analitza millor el risc”. També ha subratllat la maduresa de Catalunya en situacions d’emergència: “Quan hi ha un ES-Alert o zones d’accés prohibit, les persones ho respecten i no solem tenir incidents majors”.

Pel que fa als recursos de què disposa el cos, ha apuntat que “la resposta mínima per atendre un rescat és un binomi de treball”, però ha afegit que en situacions complexes es mobilitzen més recursos, inclosos helicòpters o equips de drons especialment útils quan es tracta de cerques que s’allarguen i s’han de fer quan el sol s’ha post perquè, a més, ofereixen eines per geolocalitzar les víctimes.

Segons els Bombers, el cost de les operacions varia en funció del nombre d'efectius i dels recursos destinats. Amb dades del gener del 2025, el cos xifra en 43,05 euros per unitat i hora el cost dels professionals, i en 55,09 euros per unitat i hora el dels vehicles. En cas que hagi calgut mobilitzar un helicòpter, s’aplica un recàrrec de 3.245,85 euros per unitat i hora. Els bombers sempre s'activen sense qüestionar a priori la seva necessitat.

D'acord amb dades facilitades pels Bombers, fins al juliol del 2025, el Govern havia reclamat el pagament de setze serveis considerats negligents, dels quals ja n’ha cobrat deu, tres dels quals eren falsos avisos d'incendis en habitatges. Entre els casos pagats hi ha el salvament de tres persones que van intentar travessar el riu Muga en plena crescuda el 2011, amb un cost de 507,82 euros; el rescat d’un cotxe que va voler travessar el riu Segre a Lleida el 2013, amb un cost de 1.229,32 euros; i el de dos excursionistes que van demanar ajuda des del refugi de Coma de Vaca durant l’estat d’alarma per la covid, per 2.736,34 euros.

El rescat més car de la llista facilitada pel cos va fer-se el març del 2011, quan un esquiador va quedar atrapat per una allau fora pistes a la muntanya de la Tossa, a Masella. S'hi van destinar tres helicòpters, nou vehicles i 35 bombers, cosa que va suposar 18.183,22 euros. Amb tot, la víctima va acabar pagant 2.393,57 euros després d’interposar un recurs administratiu. El salvament més elevat que sí que s'ha cobrat correspon a una intervenció en una zona tancada senyalitzada i perillosa de la via ferrada la Teresina, a Montserrat, el gener del 2018, que va ascendir a 2.880,47 euros. 

La llista de cobraments també inclou 366 euros per un avís de rescat al canal esquerre de l'Ebre a Tortosa el 2014 sense motiu objectiu; 839 euros per a dos excursionistes que feien una ruta de Ribes de Freser a Queralbs el 2014 i que van marxar amb el seu vehicle sense avisar mentre el dispositiu de rescat estava actiu; i tres falsos avisos d'incendis en habitatges a Berga, Vic i Girona d'entre 142 i 165 euros cadascun.

Entre els salvaments pendents de cobrament hi ha una altra alerta d’incendi falsa en un habitatge de Badalona el 2019 (313 euros) i 9.866 euros per un fals avís d’una persona que travessava el riu a Torres de Segre l’abril del 2018. També figura el rescat d’un home francès que l’agost del 2023 es va llençar al mar al Cap de Creus en un lloc prohibit, i es va ferir una cama. Els Bombers van mobilitzar quatre efectius i un helicòpter, amb un cost de 7.088,44 euros. El darrer cas registrat va ser el desembre del 2024, quan tres brasilers van quedar atrapats al refugi de Colomina, a Torre de Cabdella, durant una alerta de vent i neu, amb equipament insuficient i sense material ni menjar. L’operació va implicar un helicòpter i onze bombers amb tres vehicles. Aquesta intervenció va tenir un cost de 5.239,23 euros.

També estan pendents de cobrament els 4.983 euros que va costar la recerca d'un boletaire a Mura (Bages) el 2018. Finalment, el rescat d’un ciclista accidentat a una pista forestal del terme municipal de Llagostera durant l’estat d’alarma va ser anul·lat després de l’estimació del recurs presentat per l’afectat.