Blanc de magnòlia, rosa de baladre

Ja som a principis de juliol, hem deixat enrere la primavera i entrem de ple a l’estiu. Des de finals de març i fins fa poques setmanes, la majoria d’arbres i arbusts ens regalaven les olors i els colors de les seves flors. Aquesta estació que tot just estrenem, però, no és especialment florida a les nostres latituds, ja que moltes especies d’arbres i d’arbusts hauran finalitzat la seva floració, quinzena amunt, quinzena avall, a mitjans de juliol. Tot i així hi ha algunes plantes que tenen el seu pic de floració precisament durant els mesos d’estiu i avui parlarem de dues d’elles: les magnòlies i els baladres.

Les magnòlies (Magnolia grandiflora), són arbres de capçada densa, espessa i atapeïda, amb forma més aviat cònica. Mantenen les fulles durant tot l’any, amb un fullatge elegant format per fulles grans, gruixudes i d’un verd intens que ajuda a conservar la sensació de verd fins i tot al pic de l’hivern. Com indica el seu nom científic, les flors de les magnòlies són molt grosses, blanques i amb una olor dolça i intensa. Apareixen de forma aïllada enmig del fullatge i per això la seva floració, que és entre els mesos de juny i agost, ens crida tant l’atenció. A Ripollet, l’inici de la floració de les magnòlies coincideix en el temps amb la d’altres plantes, com la de les tipuanes, la dels til·lers i la de les xicrandes, per posar uns exemples. El seu cicle natural continua passada la floració, desenvolupant fruits allargats que primer són verds i finalment, a la tardor, marrons. És aleshores que s’obren i deixen veure unes llavors de color vermell intens.

L’elegància de les magnòlies s’ha aprofitat per enaltir espais urbans. A Ripollet ens en venen al cap dos. Un d’ells és el tram de la rambla Sant Esteve, entre el carrer Pizarro i el carrer Padró, on hi ha magnòlies plantades a ambdues voreres; però és al davant de la plaça Pere Quart on les magnòlies conformen un lloc únic a Ripollet, una mena de petit passeig arbrat força elegant. L’altre espai és l’entorn de la Plaça 11 de Setembre, on prop d’una desena de magnòlies envolten l’edifici del Teatre Auditori del Mercat Vell que hi ha al mig. La tria que va fer l’arquitecte Juan Ignacio del Rio Coll, responsable de la rehabilitació de l’edifici i del seu entorn entre 1993 i 1994, a l’usar magnòlies com arbrat viari a la plaça no va ser casual. Per una banda, l’elegància de les magnòlies s’avé molt amb la mateixa elegància de l’edifici, construït amb maó vist i una presència sòlida i elegant. En segon lloc, les magnòlies són arbres de fulla perenne que permeten crear un entorn visual gairebé immutable al llarg de l’any. Finalment, l’arquitecte va voler crear un “diàleg de blancs” entre diversos elements de l’espai: les flors blanques de les magnòlies, el color blanc del marbre usat en finestres i riostes, i el color blanc del marbre dels escocells on són plantades les magnòlies... els quals van ser retirats i substituïts per reixes metàl.iques després d’algunes relliscades que van provocar més d’un ensurt als vianants!

Per la seva banda, els baladres (Nerium oleander) són arbustos perennes, com les magnòlies, però el color verd fosc que li confereixen les seves fulles allargassades de color verd fosc no els fan gaire atraients; segurament per això, entre els mesos de novembre i març, no hi parem massa atenció. Però quan floreixen, des de finals de maig i fins a finals d’octubre, esdevenen vistosos elements vegetals que ens fan adonar de la seva presència i com aquesta alegra el paisatge urbà. Són, segurament, els arbustos locals amb el període de floració més extens. Els exemplars florits ens acompanyen durant molt de temps en molts dels passejos que fem pel poble, ja que són plantes típicament mediterrànies plantades arreu com a arbust ornamental. De fet, és difícil trobar rotondes, parcs o espais urbans enjardinats on no hi hagin mates aïllades o formant tanques. De tots els llocs on n’hi ha (rambla Sant Andreu, rambla de les Vinyes, parc de la Xemeneia, carrer Balmes...) n’hi ha dos que ens criden l’atenció. El primer d’aquests espais és el tram inicial de l’Avinguda del Riu Ripoll, després de deixar la carretera de Santiga. Allà uns quants exemplars de bona mida, a banda i banda de la calçada, alegren la vista de conductors i vianants, juntament amb alguns exemplars de Parkinsonia sp, un arbre originari de zones semiàrides d’Àfrica i Amèrica i que també floreix a principis d’estiu. 

La flor del baladre pot ser de diversos colors: blanques, roses, vermelles o groguenques: si voleu veure tota la diversitat cromàtica dels baladres, aneu cap al primer tram de l’Avinguda del Mediterrani, al costat de la Casa de Natura. Però tot el que té d’espectacular la floració del baladre ho té de tòxic i de perillós, ja que és una de les plantes ornamentals més verinoses degut a que conté oleandrina, un glucòsid cardíac molt tòxic que actua fatalment sobre el cor. També, i això sí que és interessant, conté compostos amb efectes molt positius contra les cèl·lules tumorals.