Agustí Carmona: "El perill és on està la persona, però anar sol no és un perill"

L'Agustí Carmona és un ripolletenc nascut a Alemanya i un home conegut a Ripollet per la seva participació a la cultura popular de la ciutat. Amb tres mesos de vida, l'any 1971, acompanyat dels seus pares va viatjar cap a Catalunya. Des de ben petit va tenir la curiositat de conèixer Món i ara amb 55 anys ja porta 53 països visitats. Té moltes hores de viatges, de motos, d'experiències i sobretot de la humanitat que s'ha anat trobant pel món.

D'on venen les seves ganes per viatjar?

Sempre m'ha agradat, sempre m'ha agradat, de petit recordo que agafava la bicicleta i me n'anava pels camps aquí avall, pels camps del voltant de Ripollet, quan tot eren vinyes, i camps de blat. M'anava cap als Pinetons, fins a Santa Perpètua. Tot això amb bicicleta. M'agradaven molt les estones en què jo estava sol, però tenia algun amic, dos o tres amics que ens ajuntàvem i fèiem una excursioneta per aquí. Quan vaig tindre la possibilitat de tenir moto, vaig veure que era molt més descansat. Com la bicicleta, però sense pedalejar. I vaig començar a fer rutes una mica més grans. A començar a descobrir els Pirineus, Andorra... I un bon dia doncs vaig ajuntar quatre dies de festa. Havia d'anar-hi amb un amic quatre dies de festa i vaig dir vinga va anar-nos de ruta amb moto dos dies de baixada cap a Alacant i dos dies de pujada.
 

Què busca fent aquests viatges?

Bàsicament crec que coneixem millor. Viure una mica l'aventura, viure una mica la vida, però sobretot coneixem millor. Passes dins del casc, passes moltes hores sol i aprens a conviure amb tu mateix. Al final és la persona amb la qual convius tota la vida. Per tant, més val que t'entenguis bé. A vegades ja fem coses que no entenem, però quan viatges amb moto les teves frustracions, les teves ràbies, els teus mals moments, te'ls has d'anar menjant tu sol. Si agafes un dia de molta calor, has de suportar aquella calor. Si agafes un dia amb pluja, igual, et mullaràs, et calaràs fins als ossos.
I forma part del viatge, acabes assumint que forma part del viatge. I gestionen aquestes pujades i baixades, perquè a vegades un raig de sol també et pot donar la vida.
 

I per què a Mongòlia?
Volia anar un pas més enllà i aquest pas més enllà m'ha portat a arribar a Mongòlia. Mongòlia té frontera amb dos països, una és Rússia i l'altra és la Xina. A la Xina no hi pots entrar si no és amb un guia pagat, que has de pagar un guia pels dies que vulguis estar a la Xina. Això molta gent el que fa és ajuntar-se a la frontera, pagar-lo entre tots i entren tots alhora. I Rússia era l'única manera d'arribar-hi. la Xina se'n va de pressupost, lògicament, per un tema de pressupostos. I Rússia té molt mala fama, però té molt mala fama pels governants, no pel mateix poble rus, que sol ser molt acollidor.
Així que travessarem Rússia de tornada per anar a veure Mongòlia. És una realitat molt diferent de la que tenim aquí. És un poble bàsicament nòmada, a part que hi ha la gran capital, l'Ambato, i algunes ciutats més, però és un territori molt extens. És el país on hi ha més cavalls que persones i és un dels països amb menys habitants per quilòmetre quadrat que hi ha aquí. Ha de ser curiós de veure. Aquí que estem acostumats a la primera corona, sobretot a la primera corona de Barcelona, que estem tots apinyats, que la que fas 5 o 10 quilòmetres i ja tens un altre poble amb més gent, fer 200 o 300 quilòmetres sense veure més que cavalls, és una cosa que a mi m'atrau poder-ho veure en primera persona.

 

I no et fa por veient com està la situació en aquella zona?

Fa respecte. De fet, sempre m'han fet respecte a tots els viatges.
Jo crec que un viatge al qual jo li perdi el respecte, per mi no serà un viatge. Ha de ser un viatge que a mi m'imposi, un viatge que per mi suposi un repte.
 

Tinc entès que no és un viatge qualsevol, és per portar material escolar. Es pot portar tanta cosa en una moto?

En moto aprens a no portar res més que l'imprescindible. Això vol dir que després tot això pots traslladar a la vida real, perquè viure d'una manera més, sense tants luxes, també pots viure i pots viure més. I dius, quanta roba he de portar, quant menjar he de portar, la tenda de campanya, el sac de dormir, roba d'abric, roba de pluja, uns guants de recanvi perquè si caig, no sé què, els carregadors de les bateries perquè hem d'estar sempre connectats.
Queda poc espai. Aprens a gestionar espai. Diguem, encabir-ho tot, el que necessitaré durant tres mesos que durarà el viatge, encabir-ho tot amb les tres maletes i potser una mica més, perquè potser porto alguna bossa extra, però serà això.
Ficar-ho tot en tres maletes i crec que l'esforç de reduir tot el meu equipatge al mínim per ficar-hi material escolar és un altre dels motius que em dona empenta
a fer aquest viatge.
 

Com pot ajudar la gent?

N'hi ha tres, tres marques que estan interessades pel projecte, encara no he tancat res amb ningú. En l'àmbit particular, jo l'únic que demanaria és que em seguissin a xarxes socials i que fessin difusió del viatge, perquè en si no busco fer-me famós, per anar a ajudar la gent, no és aquest alternar. Això només és un punt més dins del llarg viatge de tres mesos. Serà una anècdota més que jo afegeixo i que m'agrada afegir en tots els viatges. Per mi, algú que comença a seguir-me a YouTube o a Instagram i que em va donant likes i va ajudant al fet que l'algoritme em faci una mica més famós o digues-li com vulguis, per mi això ja és un gran ajut. A partir d'aquí, hi ha una empresa que em diu si té quatre caixes de bolígrafs promocionals d'ells, que sí que me les vull emportar.
I que si un esdeveniment en què participaré ara, que es diu Ladies on Road, on es fa un homenatge a la dona motera. Allà m'han convidat per presentar el llibre i m'han dit que si volen posar un gran cistell on la gent pugui deixar coses, bolígrafs, llapis o jocs infantils, el que vulguin, jo els he dit que sí, que cap problema.
I després hi ha una marca amb la qual he col·laborat molt que es diu Giotto, que és una empresa que fa material escolar, precisament, i amb aquests els vaig portar tot el material que no... o sigui, després quan ho estava desplegant allà era... però tot això que he portat a la moto, a Albània, amb SOS Aldes Infantils, els vaig portar material a Albània en aquesta empresa.
Aquests tres són les tres maneres, les tres empreses que vaig... que de moment tinc contactats.
Si hi ha alguna altra empresa, buscarem la manera de ficar-ho.
Però en l'àmbit particular, en l'àmbit de persona, que facin difusió del viatge.

 

Serà un viatge de tres mesos. Què li diu el seu entorn, sobretot sabent que va sol?
 

Que vagi bé, que estigui en contacte permanent. Avui en dia és molt fàcil estar en contacte.
Penses en el que trobes una mica d'avui, fins i tot al restaurant, pots enviar un missatge a casa i dir estic bé, ahir no vaig poder dir res perquè no tenia cobertura. Sobretot, quan parles de visita a Rússia, és un moment delicat. El que passa és que jo el més proper que estaré és a uns 1.500-2.000 km del front amb Ucraïna. Dubto que m'arribi a passar res. És un risc? Sí, clar que és un risc. Però bé, ara hem tingut aquí les esllavissades i agafar el tren també és un esport de risc. Agafar l'autobús per anar a Barcelona és un esport de risc que no saps si arribaràs. M'han passat moltes coses viatjant, sobretot coses bones, però també coses dolentes. I en el món sempre hi ha gent que et vol ajudar. Sempre hem trobat gent que m'ajuda.
 

Per aquí també volia anar, per això preguntava si tenia por per com està la situació ara mateix a la zona de Rússia i Ucraïna. També ha anat a països com Àfrica, fora del que és Europa... Diguéssim que la resta de continents tenen encara més complicacions, amb màfies, amb guerrilles, etc. A vostè algú el va orientar una mica al principi quan va començar?

Sí, jo vaig preguntar en foros, vaig preguntar a altres moto viatgers que havien passat per les carreteres que jo havia passat.

Què li diria a la gent que vol viatjar sola i no s'atreveix per això, per aquesta por o aquest respecte?

Viatjar sol, pots viatjar sol a l'Empordà, agafar una setmaneta, anar-te'n tu sol, et retires espiritual, per dir-ho d'alguna manera, i ja estàs viatjant sol. O pots anar-te'n a llocs més extrems, parlem de l'Àfrica o l'Àsia. Anar sol no és un perill. El perill és on està la persona, però anar sol no és un perill ni és més arriscat que anar en grup. El que he notat és que quan viatges sol, la gent et cuida més, perquè vas sol, ets una persona sola, potser si té algun problema se l'ha d'ajudar.


I quin és l'objectiu principal per fer tots aquests viatges, molts cops sol, amb moto...?

M'ha agradat conèixer món.
 

Diu que li agrada conèixer món, però hi haurà qui pensi, bé, pots fer el mateix anant en avió i anant com molta gent, no?
Sí. Abans comentàvem el de viatjar sol. Sí que viatjo sol, però no viatjo sol, viatjo amb la moto. Què vol dir això? Que si ella es mulla, jo em mullo. Si ella cau, jo caic. Per tant, som dos. Es pot fer amb avió i puc anar sol amb avió, però per aquest punt de jo vaig, amb avió a mi em porten, amb cotxe també hi vaig, amb bicicleta també hi vaig, però amb avió, amb vaixell, això no vol dir que jo no hagi pres avions ni hagi agafat vaixells, perquè altres vegades ho agafo, però m'agrada sortir de casa i crec que la moto és una manera molt propera d'arribar a un poble.