Agustí Carmona, escriptor: "El llibre en si és una gran aventura entre Europa i Àsia"

Parla'ns de 'Más allá del plan'.

És un llibre que tenia moltes ganes d'escriure. M'agrada molt novel·lar els meus viatges. És a dir, agafo un protagonista, li dono un motiu i el faig empènyer el meu viatge. Sempre porto un quadern on escric tot el que em va passant dia a dia. Aquest va ser un dels viatges més grans que vaig fer. Vaig tenir molts problemes en aquest viatge, sobretot, al final. Perquè a Rússia vaig haver de deixar una moto amb qui portava 15.000 km de ruta i en el llibre explico tot el que va passar. El llibre en si és una gran aventura entre Europa i Àsia.

T'ha costat molt escollir aquest viatge després de tots els que has fet?

Sí, però pel que vaig viure amb la moto, com bé t'explicava. Per mi escriure el capítol de la moto ha estat reviure aquella situació que vaig viure. He trigat com deu anys en escriure’l, però de tots els viatges que tinc, com vaig veure que el llibre del viatge al Senegal va tenir molt bona acceptació doncs em vaig animar a escriure aquest. Sabia que per a mi seria un llibre dur d’escriure, però tenia clar que havia de ser aquest. El següent [llibre] ja el tinc en ment, però de moment vull gaudir d’aquest. M’ha costat molt transmetre en paraules tot el que vaig viure.

Com es porta haver escrit ja diversos llibres?

Segueixo sense considerar-me escriptor. Vinc del món del disseny gràfic i escriure per a mi ha estat una experiència nova on em sento molt millor del que creia. Em sento molt còmode escrivint.

La idea d’escriure et ve durant el viatge o després?

Una mica de tot. Sempre que viatjo porto un quadern i cada nit quan arribo on estic descansant i m’agafo uns quinze o deu minuts de relax per escriure. Això és una part, però després quan arribo [del viatge] les sensacions que em transmet el que estic llegint, em dona moltes reflexions noves. Per tant, barrejo les meves reflexions actuals amb com em sentia al principi. Això fa que als meus lectors els agradi. En els meus llibres no els poso nom al protagonista. Qui em coneix sap que soc jo, però qui no, vull que se senti ell protagonista del que està llegint.

Estem acostumats a veure novel·les que només són lletres, però tu combines lletres amb fotografies i, fins i tot, amb un mapa amb el recorregut.

Parlo de països molt estranys, països que normalment la gent no situa en el mapa de forma habitual. Busco que la gent sàpiga de que estic parlant i de llocs molt llunyans. Són llocs que si no has viatjat molt, no saps situar. Considero que marcar la ruta en el mapa en el llibre ajuda a la persona que llegeix el llibre.

Parlem una mica de la portada, que em sembla bastant curiosa.

Estava literalment perdut al mig del desert i em vaig trobar amb un campament nòmada i em vaig aturar. Em vaig trobar amb una tenda de campanya que dos cops l’any es desmunta. Estava veient una posada de sol. En aquells moments, buscant una bona posició per fer una foto al castell, veig la meva moto, la tenda i el sol tocant a l’horitzó i vaig fer aquesta foto. També volia que a la portada sortís un mapa i una brúixola.

El títol es basa també en el que explicaves que havies de deixar la moto i que se’t va descolar els plans inicials?

Tot el llibre és una sèrie de canvis constants del pla. Dos amics planegen fer una ruta, pel que sigui un d’ells no pot anar i aquest és el primer canvi. Dins de la ruta, la ruta canvia. El deixar la moto és un altre canvi. Has de ser capaç d’absorbir tot allò que et proposa el viatge que va més enllà del pla.

Arriba Sant Jordi i nova Diada que et veure’m signant. Com ho vius?

Molt intensament. Perquè crec que no es pot viure d’una altra manera i més quan estàs en el cantó dels autors. És com viure un ball de gitanes o una cercavila de gegants com a públic o com participant. Són sensacions molt diferents. Un llibre no deixa de ser com un fill que presentes en societat. El dia que no visqui Sant Jordi d’aquesta manera deixaré de presentar-me com autor.

A tu és difícil que no et conegui ningú. Com ho vius i que et diu la gent?

Fer una dedicatòria a algú que potser has conegut en aquell moment és la part més difícil de totes. Primer em sento amb aquella persona per xerrar i que m’expliqui una mica per poder fer-li una dedicatòria personal.

Hi hagut una polèmica que ha sorgit amb un conegut escriptor que diu que el dia de Sant Jordi hauria de deixar de dir-se així i dir-se Dia del Llibre i m’agradaria saber què en penses com a escriptor?

No ho veig incompatible. Buscar polèmiques o dualitats sempre m’ha grinyolat molt. Sant Jordi és Sant Jordi i  si a una persona li dius que és el dia del llibre sabrà que és el 23 d’abril. Podríem dir-ho de moltes maneres. Al final el que ha de prevaldre per sobre és la cultura, el respecte i sobretot, deixar-nos de dualitats.

A quin públic van dirigides les teves novel·les?

Van dirigides a tres tipus de persones. Els meus llibres van dedicats a la gent que li agrada llegir, a la gent que li agradi els viatges i aquí li agradin els viatges en moto.